Les 'ferides' de joventut de Pablo Salvador

Amb només 21 anys, aquest pilotari de València s'ha estrenat com a feridor en els campionats oficials
21 abril 2019 06:00h
El paper de feridor quedava reservat per a exjugadors experimentats i per a veterans de la pilota que han sabut mantenir en forma el canell. / FEDERACIÓ DE PILOTA

VALÈNCIA. Ferir és un art. Amb la pilota a la mà, la suor al front i les atentes mirades de l'escala clavades a l'esquena, el feridor ha de fer art. Ha de ser capaç de col·locar la pilota en el dau, on espera el jugador rival, i ho ha de fer amb un moviment suau que dibuixe una trajectòria especial. Un colp que no pot ser massa fort ni massa fluix. Ni molt llarg ni molt curt. Perquè cal fer botar la pilota en el centímetre quadrat adequat perquè no siga falta i el contrari no tinga fàcil tornar-la. Ferir. Art.

Fins ara, el paper de feridor quedava reservat per a exjugadors experimentats, per a veterans de la pilota que han sabut mantenir en forma el canell i per als quals les muralles del trinquet no guarden secrets. Per això, els aficionats estan acostumats a gaudir de les ferides de Pedrito, de Miguel o d'Oltra. Són els tres noms més coneguts en la curta llista de feridors per al joc d'escala i corda. A aquest trio es poden afegir els feridors habituals de cada trinquet (aficionats de la zona) i alguns jugadors com Monrabal i Carlos, dos punters que s'han atrevit amb la ferida i fan les dues coses: ferir i jugar.

Tanmateix, una de les grans novetats d'enguany de la Lliga Bankia d'escala i corda ha estat Pablo Salvador. Als seus 21 anys, aquest jove de València s'ha estrenat com a feridor, ni més ni menys, amb les grans figures del trinquet i amb, probablement, les partides de més tensió de tot l'any. "Va sorgir d'una manera imprevista, perquè els feridors oficials eren Pedro i Miguel. Jo només estava ferint als trinquets que gestiona Dani Ribera. Un dia, Ribera em va dir si volia ferir en una partida de la Lliga. Vaig dir que sí sense pensar-ho. I la veritat és que va eixir tot molt bé. No vaig fer cap falta i tot el món va quedar content", explica Salvador.

Salvador creu que el lloc de feridor no reserva cap truc, sinó pràctica. / FEDERACIÓ DE PILOTA

En gran part, Pablo deu la seua estrena com a feridor a Pelayo i, sobretot, a Vicent, l'home que cuida de la "catedral" cada dia. Allí va ser on li va ensenyar, un matí, els secrets de la ferida. "Soc de València i quan vaig començar a jugar a pilota em passava tots els dijous i els dissabtes a Pelayo. Vaig començar a anar també els diumenges, per a les partides que juguen els aficionats. Vicent estava per allí i em va dir un dia de tractar d'aprendre a ferir. Em va posar a la pedra de la ferida i ell es va posar al dau. Em va donar la pilota i anava tirant-li. Estiguérem provant: que si més avant, que si més arrere, que si més a la dreta o a l'esquerra. I en poc de temps vaig agafar certa experiència ferint en les partides d'aficionats a Pelayo", afirma el nou feridor, qui assegura que se sent a gust amb la sensació de responsabilitat que suposa fer la treta de cada quinze. "És cert que hi ha tensió. Al principi deia que no em posava nerviós, però en la partida de la semifinal de la Lliga, a Vilamarxant, la pilota em va trencar en l'escala i ja vaig comprovar el que és sentir nervis. Perquè, al final, guanyar un joc no depén de tu, però si tu ho fas malament el teu equip sí que perd", resumeix Pablo, un dels protagonistes de les semifinals entre els equips de Puchol II i Pere Roc II.

"Als jugadors els agrada la idea que estiga fent la ferida i crec que a la gent de fora també. Supose que a algú li agradarà més com ho fan els altres feridors, però en general he rebut bones crítiques", assenyala el pilotari, que no creu que el feridor amague cap truc. Si n'hi ha un, supose que deu ser que la pilota ha d'anar al més lentament possible perquè el rest haja de colpejar amb tota la seua força. Si la tires més fort és més fàcil per al contrari tornar-la", apunta el polivalent jugador. 

Pablo Salvador va començar en el món de la pilota a través del campionat faller. / FEDERACIÓ DE PILOTA

Com a company i conseller, Pablo té a Miguel. "Miguelín", com és conegut al trinquet, ha ajudat el seu nou col·lega en aquesta primera Lliga gràcies a tota l'experiència que ell porta darrere, amb anys de finals i partides compromeses. "El cas és que, clar, hi havia molts trinquets als quals enguany he anat per primera vegada en la meua vida. No havia jugat mai als trinquets de la zona d'Alacant, per exemple. I ahí quan arribes no et pots parar a provar per a vore com tirar la pilota. Miguel m'ha ajudat molt a saber com són els trinquets. Però, encara així, el principi només pots tirar a posar-la dins", reconeix el jove feridor.

I és que Pablo, qui es va introduir al món de la pilota gràcies al campionat faller, no ha deixat de jugar a tot i a tots els llocs. Del torneig de les Falles va passar a l'escola de Borbotó, on es va formar. Ara fa de punter quan juga a escala i corda; també practica el frontó entre setmana, el One Wall, i, quan té temps, participa en l'equip de llargues de València. "El principal per a mi i el que més temps m'ocupa és el trinquet; el que més faig és ferir i jugar. Crec que el fet de saber ferir m'ha obert les portes a moltes partides de nivell. Enguany he pogut jugar una partida de reserva en la Lliga 2. És un plus que es valora. De vegades interessa més un jugador que sàpiga fer la ferida per a jugar a la punta", reflexiona.

De moment, Salvador no es posa límits. És conscient que si les lesions el respecten, podria convertir-se en un dels feridors més longeus de la història de la pilota. "Ara estic fent el que m'agrada. Si un dia em deixa d'agradar ja veurem el que faig. Ara només pense que ve el campionat de la Fundació i tornaré a estar de feridor oficial. I estic content".

Malgrat tot, cada dia de matí, quan Pablo no porta l'uniforme de feridor, es posa la roba d'infermer. Perquè a banda de jugar a pilota, Salvador estudia segon d'Infermeria a l'escola de la Fe, en la planta d'oncologia. Allí és on es conrea el seu futur i on també entrena el seu canell. En aquest cas, en lloc de per a ferir, ho fa per a curar.

next