En una tenda on es fabricaven màscares de fantasia hi havia una noia molt jove anomenada Neus. No tenia molta experiència en la fabricació de mascares, però tenia molt de talent, voluntat i ganes de deprendre la professió de confecció de màscares.
Un dia d’estiu estigué a un tres i no res de ser acomiadada per haver fet una màscara que al seu paer era preciosa, però que per a l’encarregada no reunia les característiques que ella desitjava que tinguera. A més a més, en posar-se-la es va trencar la tela que la recobria interiorment.
Després d’aquest incident, l’encarregada encara va confiar amb Neus perquè li fera dues mascares per als protagonistes d’una pel·lícula. Es tractava d’un encàrrec molt important que havia fet un director molt famós del cinema espanyol i internacional.
La pel·lícula contava la història d’una ballarina i un ballarí que, en una de les escenes, devien anar a una festa molt particular a la qual s’havien de presentar amb una disfressa i una màscara cadascú.
La màscara havia de ser molt colorada i el material del qual disposava Neus per realitzar-la era un llenç en blanc on podia combinar plomes, pintura especial per pintar-la, tela, purpurina i flors artificials. La noia es va esforçar tot el que va poder i un poc més per fer una genialitat. Quan va acabar les màscares, va exclamar:
– Són genials!
Finalment, l’encarregada li va donar el vistiplau.
Als protagonistes de la pel·lícula els van agradar molt les màscares que Neus havia confeccionat, però, quan la jove actriu se la va posar va començar a ballar sense control. La ballarina li va comentar al ballarí el que li havia passat i, després, el ballarí es va posar la seua i li va passar el mateix: es va posar a ballar descontroladament. Quan el director de la pel·lícula es va assabentar va dir:
– Tinc una idea! Canviaré el títol de la pel·lícula i ara es dirà «Les màscares ballarines». Inclourem algunes escenes més on els dos protagonistes ballen amb les mascares posades.
Però hi havia un problema… Com les controlarien?
Després de pensar molt van trobar la solució. La ballarina i el ballarí portarien les màscares ficades fins que les controlaren.
Finalment, els protagonistes van acceptar el repte i en uns dies van poder controlar les mascares i ballar tranquil·lament amb ells posades.
El director va poder llavors rodar la pel·lícula sense cap contratemps i tots van poder gaudir del gran èxit que aquesta va tindre.
Hui, Neus continua treballant en la tenda i té tota la confiança de l’encarregada i de la cap del negoci. A més, el director li va compensar la bona feina feta ajudant-la econòmicament perquè visquera molt millor.
La tenda i Neus tingueren molt bona fama gràcies a la propaganda que els va fer aleshores la pel·lícula i la tenda funciona extraordinàriament bé després de tants anys.
Conte contat, ja s’ha acabat.
