Les “raons” d’un director general

26 setembre 2019 06:00h
PIXABAY

Aquestos dies he assistit a un debat que tenia per lema "Per un ensenyament públic i laic". A la taula hi havia representants del sindicalisme, laïcisme, l’ensenyament i, tanmateix, també hi assistí un membre de la nostra administració autonòmica, el Sr.Ximo Carrión, director general de Centres.

Durant les diferents intervencions dels ponents es parlà de la laïcitat a les aules i, especialment, de la inadmissible presència de la religió catòlica com a assignatura avaluable. Al final, tenint, restant poc temps per debatre, al col·loqui tot es va focalitzar amb la presència del director general de Centres de la Conselleria. Des del principi de les intervencions del públic, majorment gent de l’ensenyament, es va expressar un desig d’acabar amb la presència de la religió a les aules, fins i tot se suggeriren propostes concretes.

Doncs, essent conscients que el tema de la religió és un arma de la dreta, i que molts ciutadans es consideren catòlics; igualment no ignorem que tenim un marc legal heretat de la transició que ha vingut funcionant i donant privilegis a l’Església Catòlica. Que un representant de l’administració valenciana donés, com feu el Sr.Carrion, els únics arguments de mantenir l'“status quo”, les lleis, els Acords amb La Santa Seu de 1979, així com algunes sentencies enllà. Allò que no podem oblidar es que cap dels governs de l’estat, incloent-hi els dels PSOE, han donat mostra de voler derogar, els Acords del 79,

Certament, reconeguem que el Govern Valencià ha fet moltes coses positives en pro de l’escola pública, aquesta tema, el de la religió, però, ha estat com podem deduir aparcat. Obrir, com va esmentar el Sr. Carrión, les aules a altres religions diferents, iniciativa que sembla que s’ha encetat amb acords amb altres creences,  no va en la línia que teòricament volem, cal anar en sentit oposat, dins de les limitacions, però pressionant i demanant, com ja he apuntat abans, la derogació dels Acords del 79. Fins i tot, un ponent des de la taula va oferir un llistat de mesures provisionals factibles dins de la present legalitat.

Doncs, he tret com a conclusió que el “partit més representatiu de l’esquerra”, òbviament quant a vots, considera que el tema no és quelcom a resoldre, i que les millores i els avanços es deuen fer en altres aspectes o elements del ensenyament; almenys, fins ara ha estat així, i no trobe que a mig o curt termini, es manifeste una voluntat de canvi en relació amb aquesta matèria, la qual, a la vegada, continua essent un instrument d’adoctrinament. 

next