VALÈNCIA. A falta de tancar un pacte de govern amb Unides Podem que ningú dona per segur, Sánchez va oferir aquest dilluns un discurs escorat a l’esquerra alhora que centrava la seua recerca de suports en una improbable abstenció de la dreta i limitava a la mínima expressió les interpel·lacions a la formació de Pablo Iglesias i als partits nacionalistes que haurien de votar ‘sí’ per a garantir la investidura.
Malgrat que l’acord de govern encara no ha arribat i l’amenaça d’eleccions va ser invocada en múltiples ocasions durant la jornada d’ahir, els eixos programàtics i les propostes legislatives que va llistar Sánchez recorden el pla de treball que va encetar el Botànic el 2015.
El primer punt que va mencionar està dedicat a “l’ocupació digna i la sostenibilitat del sistema de pensions”. Respecte a la creació de llocs de treball, Sánchez va insistir en “l’elevada taxa de temporalitat” i la precarietat, simbolitzada en la figura dels “treballadors pobres”. Una problemàtica que coincideix amb el segon punt de l’eix botànic d'”ocupació, model productiu i innovació” i amb l’últim anunci del Consell per a crear un Observatori Valencià del Treball Decent.
En aquesta línia, el president en funcions va avançar la voluntat d’impulsar un nou Estatut dels Treballadors –que tinga en compte llocs de treball que pateixen “deficiències estructurals” com els ‘riders, les ‘kelys’ o les temporeres–, així com un Estatut del Becari “que protegisca aquells que fan les seues primeres passes en el mercat laboral”.
Sánchez també ha dedicat el seu segon eix de govern a la innovació i al mercat digital, un aspecte que el Botànic pretén dirigir sobretot al parc empresarial i investigador de la demarcació d’Alacant amb la creació de la nova Conselleria d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital, que ha estat ubicada, precisament, a la capital de l’Alacantí.
D’altra banda, la lluita contra l’emergència climàtica –el tercer eix de la proposta de Sánchez i primer del Botànic– també va estar present aquest dilluns. En aquest punt, va proposar una llei de mobilitat sostenible i va llançar un missatge explícit respecte a la contaminació urbana en les ciutats. “Ningú va a parar Madrid Central”, va assegurar, a més d’insistir que regularà l’obligació per a les ciutats de més de 50.000 habitants de dotar-se de zones de baixes emissions amb restriccions per als vehicles més contaminants.
En el quart lloc de la proposta de Sánchez, es troba l’objectiu d’eliminar la violència masclista i aprofundir en la igualtat real entre homes i dones. Tot i que no s’ha referit al qualificatiu de “terrorisme masclista” que va entonar el seu homòleg valencià, Ximo Puig, durant el seu discurs d’investidura, sí que ha reiterat la necessitat de canviar els tipus penals referits a les agressions sexuals “per a evitar noves manades“. El líder socialista també ha insistit que “la discriminació de la dona és fruit d’una societat patriarcal” i que “no hi pot existir una relació sexual sense el consentiment explícit de la dona”.
El cinqué repte que va citar el dirigent del PSOE va ser el de la desigualtat social, equiparable al tercer eix del Botànic. En aquest punt, un dels anuncis més destacats va ser el de “frenar les pujades abusives dels lloguers” per a evitar que “la vivenda siga un privilegi per als més joves”, una de les principals reivindicacions de Podem durant els últims anys.
En conjunt, es tracta d’un programa amb el qual Pedro Sánchez va fer una crida a Unides Podem. “Podem tirar endavant tot allò en què coincidim, una vegada hàgem arribat a un acord”, va dirigir a Pablo Iglesias poc abans de demanar a la dreta la seua abstenció i plantejar que, en cas de no ser així, es veurien abocats a una repetició electoral. Més tard, durant l’intercanvi d’intervencions des de la trona, Sánchez va instar Iglesias a permetre la investidura tot i no arribar a un acord “per a no haver de votar com l’extrema dreta de Vox”.
L’agenda valenciana, absent
Malgrat la transposició del full de ruta botànic en els objectius que va plantejar Sánchez –el sisé dels quals va ser l’enfortiment de la Unió Europea i del paper d’Espanya en aquesta–, el que és cert és que l’agenda valenciana va passar totalment desapercebuda durant el seu discurs. De fet, les referències als reptes territorials a tot arreu l’Estat van ser molt limitades i durant les rèpliques de la resta de grups parlamentaris es van fer notar la falta d’al·lusions, també, al conflicte català.
La seua proposta per a afavorir la cohesió social va passar per impulsar el compliment dels plans ferroviaris “que estudie les connexions llargament demorades”. En aquest punt va fer referència al corredor Mediterrani, que va quedar eclipsat en ser mencionat junt amb la resta de projectes pendents a l’Estat, entre ells les connexions de Cantàbria i Extremadura, així com el Corredor Atlàntic.
Més desapercebut encara va passar el problema del finançament, respecte al qual Sánchez només va mencionar “el repte fonamental d’abordar el sistema de finançament autonòmic” sense entrar a detallar les deficiències actuals o les propostes de futur.
Aquestes absències no van agradar gens al diputat de Compromís al Congrés, Joan Baldoví, que en la roda de premsa posterior va recriminar Sánchez que tan sols dedicara “quatre segons al tema del finançament”, més encara quan “la majoria de polítiques socials proposades depenen de les autonomies”.
La insatisfacció en la coalició valencianista amb el discurs del candidat a president es va materialitzar a la vesprada en un comunicat en què anunciaven la seua abstenció en la votació d’investidura, ja que no havien aconseguit un pacte amb el PSOE que incorporara les exigències per al País Valencià.
En concret, Compromís va mencionar tres reivindicacions que no havien arribat a plasmar-se sobre el paper malgrat les negociacions que mantenia Baldoví amb el secretari d’organització dels socialistes, José Luis Ábalos: l’establiment d’un calendari per a la reforma del sistema de finançament i l’aprovació de mecanismes de compensació temporals; el reconeixement del deute històric, i l’acompliment de la Llei d’Autonomia Personal i de Persones en Situació de Dependència que preveu que l’Estat aporte el 50% de les ajudes en aquesta matèria.
