VALÈNCIA (EFE). L’excònsol de França i empresari Pablo Broseta, processat per suposades irregularitats en la seua relació comercial amb el Palau de les Arts de València, ha negat aquest dijous haver actuat com a mer intermediari comissionista i ha insistit que va ser la direcció del coliseu operístic la que li va imposar treballar amb els mateixos proveïdors.
La secció segona de l’Audiència Provincial de València ha représ aquest dijous el judici per suposades irregularitats en la gestió del Palau de les Arts contra l’exdirector financer d’aquest coliseu Ernesto Moreno, l’empresari Joaquín Maldonado, l’advocat José Antonio Noguera i l’excònsol de França a València i empresari Pablo Broseta.
En aquesta sessió, que es preveu l’antepenúltim –matí s’espera que es llija l’informe del fiscal i les dues primeres defenses i dilluns que ve les altres dues defenses– han declarat Maldonado i Broseta.
Després de la declaració d’aquest últim, el fiscal Ricardo Olivares –que es va fer càrrec d’aquest cas després de la designació de Vicente Torres com a magistrat el mes d’abril passat– ha avançat que modificarà les seues conclusions, si bé no ha explicat en quin sentit.
Broseta està acusat d’haver causat perjudicis econòmics al Palau per suposadament unflar injustificadament els preus en el seu paper com a intermediari en la impressió de material promocional, ja que aquests treballs es van continuar realitzant en la mateixa impremta i pels mateixos dissenyadors gràfics externs a la seua empresa –Radcliffe– que quan les contractacions les feia directament el Palau.
Preguntat sobre aquest assumpte pel fiscal, Broseta ha explicat que després d’haver resultat adjudicatari de diversos serveis d’impressió “va ser una exigència del Palau, concretament del departament de Dramatúrgia”, que continuaren treballant “amb la mateixa impremta i la mateixa dissenyadora”. “Això em va molestar perquè semblava que no confiaven en la nostra capacitat”, ha subratllat.
Preguntat per l’elevat sobrecost detectat en la impressió d’unes postals promocionals que s’anaven a repartir en el gran premi de Fórmula 1 celebrat a València en 2009, Broseta ha justificat el preu en què l’encàrrec es va produir a l’agost i amb “unes 72 hores d’antelació”.
“Una postal requereix una cartolina específica, vernissos, etc. El personal de Radcliffe estava de vacances. Vaig agafar les Pàgines Grogues i vaig fer unes 40 telefonades per a buscar impremtes i al final vaig donar amb el propietari d’una. Em va agafar el telèfon perquè havia anat a la impremta a apagar les llums i tenia als seus fills pujats en el cotxe per a anar-se’n de vacances”.
Amb tot, ha insistit que el preu final va ser de cinc cèntims d’euro per postal i també en què la seua labor d’intermediació en aquest i altres contractes amb el Palau de les Arts va ser “clau i necessària” per al correcte desenvolupament dels projectes.
Per part seua, Joaquín Maldonado ha explicat al tribunal que la seua participació en Patrocini de les Arts –empresa que suposadament va cobrar de manera irregular per la cerca i renovació de patrocinadors del coliseu operístic– es va iniciar per la seua relació amb José Antonio Noguera.
“Aquest projecte era realment apassionant per al Palau de les Arts, i també un assumpte de valenciania, i sempre m’he distingit per donar suport a aquest tipus de projectes”, ha assegurat.
Ha agregat que per a la posada en marxa de Patrocini de les Arts es va mantindre una reunió amb la llavors consellera de Cultura, Trini Miró, en la qual també va estar present la intendent del Palau, Helga Schmidt, i el president del Consell Jurídic, Vicente Garrido.
“Es tractava d’un projecte d’ajuda al Palau, no d’un negoci. Aportem diners, recursos i contactes per a atraure patrocinis”, ha insistit.
Sobre el cobrament al Palau de les Arts de 300.000 euros per a l’organització de l’esdeveniment conegut com a Viva Europa, Maldonado ha defensat que eixa quantitat va ser una aportació del Palau a Patrocini de les Arts per a “la posada en marxa” d’aquesta iniciativa, i no el pagament pels costos organitzatius en un sol exercici, com sosté fins ara l’acusació.
Tots dos –Maldonado i Broseta– s’enfronten a una pena de 7 anys de presó per delictes de prevaricació, malversació i falsedat documental.
