L'exemple de civisme de Jafet Pinedo

23 setembre 2019 18:12h
Jafet Pinedo, l'advocada Pilar Mas i Manuel Carceller de la Plataforma per la Llengua a la Ciutat de la Justícia d'Elx.

El passat 20 de juny dos policies espanyols van actuar amb una increïble prepotència contra un ciutadà d’Elx. Jafet Pinedo, un cuiner que a més treballa com a repartidor de menjar a domicili, circulava amb bicicleta pel carril bici i va recriminar que un vehicle que estigués aparcat al damunt. L’opinió manifestada, literalment va dir «En bon lloc esteu!», era d’absolut civisme i sentit comunitari. Però els hòmens a qui Pinedo s’havia adreçat eren policies, vestits de paisà, i la seua reacció va ser absurda i furibunda. Van considerar una «agressió» que Pinedo s’adreçara a ells en la seua llengua, estant al seu país.

Tal com un «fals culpable» d’un film d’Alfred Hitchcock, Jafet Pinedo va patir una actitud de coacció lingüística. A més els policies es van riure d’ell per expressar-se en la seua llengua pròpia, fet que van deixar escrit en l’atestat. El ciclista, que no portava el DNI, va ser detingut i traslladat, amb insults, fins a la comissaria de la Policia Nacional, injustificadament. Allà, els agents van denunciar-lo per negar-se a identificar-se, en no portar la documentació, tot i haver-los comunicat oralment el seu número de DNI. Ben possiblement, era la primera vegada que, en l’aplicació de la Llei de Seguretat Ciutadana, la «Llei Mordassa», hi havia consideracions de llengua. Almenys, que en tinguem constància verbal i documentada.

L’actitud policial va ser de prejudici irracional. Al·leguen ser oriünds d’Almeria i diuen que no entenen el valencià, per tant no és lògic reaccionar amb repressió davant una expressió que diuen no entendre. L'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic deixa ben clar que els cossos de seguretat, com a funcionaris públics, «han de garantir l'atenció al ciutadà en la llengua oficial que este sol·licite». A més, el règim disciplinari del Cos Nacional de Policia indica, en l'article 7, que no està permés cap acte que supose discriminació per raó de llengua, o qualsevol altra condició o circumstància personal o social. Seguint el protocol d’actuació, els mateixos policies haurien d’haver avisat un company amb competència lingüística en valencià, si és que això calia. En resum, Pinedo va ser víctima d’un acte d’absoluta mala fe i de manca de legalitat per part d’uns policies nacionals.

L’únic camí que tenia Pinedo era recórrer a la justícia. Per això va denunciar els agents per abús de poder, detenció indeguda, agressions verbals i denúncia falsa.

El dimecres 18 de setembre es va celebrar finalment el juí i minuts abans les dues parts van arribar a un acord. Abans d’entrar en la sala, Pinedo va parlar durant prop de deu minuts amb els acusats. L’elxà va actuar amb un sentit del civisme exemplar. D’entrada els policies, com si ensenyaren un escut protector van dir: «Es que somos de Almeria». La seua preocupació principal era tenir una falta a l’expedient professional. Pinedo, molt tranquil i segur del que estava fent, els va recordar, expressant-se en castellà, la humiliació que havia patit, va defensar els seus drets com a ciutadà i, sobretot,  els va fer pedagogia sobre el fet normal de parlar valencià a Elx.  L’advocat del policies, vingut des de Madrid, ens va expressar la preocupació dels seus representants pel ressò informatiu que havia tingut el cas. En aquell moment vaig agrair el bon treball d’alguns periodistes d’Alacant i d’Elx, amb qui havia tractat com a portaveu de Plataforma per la Llengua al País Valencià.

El que va passar en la vista judicial va estar molt relacionat amb els drets lingüístics. Jafet Pinedo va dir que s’expressaria en valencià, fet que la jutgessa va acceptar en compliment de la normativa. Els dos agents es van disculpar pels fets i van reconèixer «excés de zel», fet que va portar a Pinedo a retirar la denúncia. Davant l’acte de conciliació, la jutgessa va procedir a dictar una absolució formal, tràmit de tancament de l’expedient. A més, Pinedo va demanar la redacció de la sentència en la llengua pròpia del país.

Cal donar un gran valor al gest generós de Pinedo a favor de la convivència social. A més, cal dir que la conciliació s’ha produït quan la multa policial continua el seu tràmit administratiu. L’advocada Pilar Mas, contractada per Plataforma per la Llengua, va dir que era la primera vegada que veia uns policies disculpant-se en un juí. El cas ha sigut un exemple de coherència d’un defensor de la no-violència com Pinedo. La lliçó de civisme del ciutadà d’Elx té un caràcter d’indiscutible victòria moral. Els qui volem viure en una societat normal no podem perdre l’esperança en la fi de la valencianofòbia per part dels membres de les forces de seguretat de l'Estat al País Valencià.

Manuel Carceller, portaveu de Plataforma per la Llengua País Valencià

next