VALÈNCIA. La futura llei valenciana de Canvi Climàtic farà prevaldre aquelles persones o empreses que s’impliquen en la lluita contra l’emergència climàtica, encara que també preveurà sancions per als qui no ho facen, ja que una norma que no té eines de sanció és una “llei molt coixa”. Això si, no veurà la llum fins a d’ací un any i mig, almenys.
Així ho assegura la consellera d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica, Mireia Mollà, en una entrevista amb l’Agència EFE, en la qual adverteix del “perill de creure que la càrrega de mitigació dels efectes del canvi climàtic ha de recaure en tots per igual”.
“Hi ha qui està molt interessat que això fracasse perquè ha d’implicar-se activament i no li interessa, i treballarà a dir que si tu, com a individu, no fas certes accions en el teu dia a dia, ets igual de responsables que ells, que dirigeixen empreses, indústries o lobbies potents energètics”, destaca Mollà, qui creu que caure en “aquest parany” seria “desastrós”.
Afirma que són iguals les emissions que puga fer la ciutadania en l’àmbit particular que les que fan indústries o empreses, i per això la càrrega de mitigació serà “una de les coses que es tindran molt en compte”, tant en l’àmbit normatiu com d’aplicació de mesures.
La nova llei no veurà la llum abans d’any i mig, però el Consell “no estarà mirant a un altre costat”, sinó que assegura que anirà posant en pràctica l’Estratègia de Canvi Climàtic, que inclou compromisos concrets com, per exemple, comptar amb una Administració eficient el 2025 per a poder “predicar amb l’exemple”.
Segons Mollà, la Generalitat no deixa de ser “una gran empresa” quant al nombre de treballadors i la seua experiència en la posada en pràctica d’accions contra el canvi climàtic pot servir a l’hora d’aplicar-les després en empreses privades, per a les quals es compta amb un horitzó fins a 2040 o 2050.
“Hem d’assumir ja que els hem retallat marges vitals als nostres fills i filles. El que hem fet fins ara els repercutirà”, adverteix la consellera, qui demana veure aquesta lluita com “una oportunitat” no només per a salvar el planeta sinó també per a crear nous models d’economia i jaciments d’ocupació.
Gestió de residus
Defensa que la gestió de residus ha de posar el focus a “ser capaços de generar menys residus”, i assegura que el sistema de devolució d’envasos, el debat sobre els quals creu que no es va plantejar bé en la passada legislatura, haurà d’aplicar-se perquè així ho marca Europa.
En aquest sentit, aposta per anar avançat en la seua implantació “a poc a poc i amb marge” per a no haver d’acabar fent-ho una vegada esgotat el marge donat per Europa i “d’un dia per a un altre”.
“Salt de qualitat” en l’agricultura
En matèria d’agricultura, veu necessari fer “un salt de qualitat” en la defensa dels interessos del sector, especialment del cítric, a Europa per a no quedar “nuls en el debat”, i considera que el govern espanyol està tenint en aquest assumpte “més errors que encerts”.
Alerta que la nova PAC que es negocia a Europa amenaça de deixar fora l’agricultura valenciana en prevaldre la concentració del sector en poques mans i defensa la necessitat de fer veure a la UE que el model agrícola valencià és “el més democratitzat de tots”.
També lamenta el mal que produeixen a l’agricultura valenciana els últims tractats de lliure comerç signats per la UE amb tercers països i demana a l’estat espanyol que estiga “a l’altura de les circumstàncies” en uns moments “crítics” per al sector.
Política hídrica
Mireia Mollà rebutja entrar en guerres de l’aigua amb altres autonomies, defensa que els transvasaments actualment vigents al País Valencià (Tajo-Segura i Xúquer-Vinalopó) “són irrenunciables” i advoca per fer pedagogia perquè fora s’entenga el bon ús de l’aigua que fan els valencians.
També aposta per optimitzar les infraestructures hidràuliques fent més eficient energèticament el procés de dessalinització amb l’objectiu de reduir al màxim el preu de l’aigua resultant, perquè puga ser assumible per als agricultors.
Rumb al 10N
Mollà veu amb preocupació la nova convocatòria electoral, perquè complica la presa de decisions i l’arribada de recursos, i dificulta dissenyar el pressupost autonòmic del 2020.
No obstant això, advoca per “intentar” elaborar uns comptes autonòmics per a marcar visualment els objectius que es volen complir i saber quants diners es necessiten, i perquè creu que podria ser una eina útil per al futur Govern d’Espanya.
