El Llevant es reivindica com a campió de la Copa del 1937 "per raons històriques i jurídiques"

Un estudi rebutja que l'equip granota puga ser considerat vencedor de la Copa d'Espanya d'eixe any; per contra, els llevantinistes argumenten que, quan va acabar la Guerra Civil, la Federació Espanyola de Futbol no va anul·lar les competicions que s'havien disputat durant el conflicte bèl·lic
15 desembre 2019 06:00h
Per als granotes, "el relat d'aquest triomf forma part de la història centenària de la societat llevantinista però també de l'imaginari del poble valencià". De fet, fins i tot el Congrés dels Diputats va reconéixer 'moralment' la victòria del club granota. / TW @LEVANTEUD

VALÈNCIA (EFE, Redacció). El Llevant es considera campió de la Copa d'Espanya del 1937 "per raons històriques i jurídiques". L'equip granota ha arribat a la conclusió que, quan va acabar la Guerra Civil, la Federació Espanyola de Futbol mai va anul·lar les competicions que s'havien disputat durant el conflicte bèl·lic. 

Així ho van indicar a EFE el passat dimecres fonts llevantinistes després de conéixer un estudi realitzat pel Centre d'Investigacions d'Història i Estadística de Futbol Espanyol (CIHEFE) que rebutja que la Copa de l'Espanya Lliure o Copa de la República guanyada pel Llevant l'any 1937 puga ser considerada com la Copa d'Espanya d'aquell any.

Al llarg dels tres anys que va durar la Guerra Civil espanyola es van disputar diferents torneigs de futbol a les zones que encara restaven sota el control del govern de la Segona República. Entre juny i juliol del 1937, Josep Rodríguez Tortajada, qui aleshores era el president del València CF, va impulsar la Copa de l'Espanya Lliure o Copa de la República, una competició que va enfrontar equips del bàndol republicà; concretament, el Llevant, el València, l'Espanyol i el Girona. El títol se'l va emportar el Llevant després de disputar la final contra el València a la capital catalana el 18 de juliol del 1937, amb 1-0 al marcador.

Un reconeixement 'moral' però no oficial

L'any 2016, amb motiu de l'exposició Tot està per fer. València, capital de la República (1936-1937), el trofeu es va exhibir a La Nau. "Malgrat les restriccions derivades de la guerra, el Llevant va mantindre una intensa activitat", explicava el club en una nota, i afegia: "El Llevant va posar a disposició de la República el seu equip per a partits amistosos amb la finalitat de recaptar fons per a causes benèfiques".

Per als granotes, "el relat d'aquest triomf forma part de la història centenària de la societat llevantinista però també de l'imaginari del poble valencià". De fet, fins i tot el Congrés dels Diputats va reconéixer 'moralment' la victòria del club granota. Va ser al setembre del 2007, per unanimitat. Aquesta reivindicació històrica va arribar a Madrid gràcies a una campanya de la penya Tòtil iniciada el 2004 i d'una PNL presentada per l'aleshores diputada d'Esquerra Unida Isaura Navarro. Però quedava encara pendent el vistiplau de la Reial Federació Espanyola de Futbol (RFEF). 

Dos anys després, al juliol del 2009, l'Assemblea va decidir rebutjar el reconeixement a l'entitat granota. "Les competicions oficials van ser suspeses durant la Guerra Civil per la RFEF, motiu pel qual el títol no té validesa", justificaven. Van ser 132 vots en contra; cap a favor, i dues abstencions –del València i del Vila-real–. L'argumentació és que la Copa de la República va ser un torneig amistós celebrat per iniciativa del València i que, per tant, no podia ser considerada una competició oficial.

Per contra, la RFEF sí que computa a favor del Sevilla el títol conquerit per aquest equip en la zona controlada pel bàndol franquista l'any 1939 i l'equipara al palmarés de la Copa del Rei. Una dècada després d'aquell revés, el conjunt granota tracta d'aconseguir, ara sí, el reconeixement oficial d'aquell derbi republicà.

"L'excepcionalitat" de tindre dues federacions

Des del 2009, el Llevant ha continuat desenvolupant una argumentació perquè es puga revisar eixa posició de la RFEF i que s'homologue el campionat guanyat contra el València. El Llevant es basa en l'excepcionalitat que va suposar per part de la FIFA (Federació Internacional de Futbol Associació) l'acceptació de la coexistència de dues federacions a Espanya, una situada a Madrid i una altra a Sant Sebastià. Cadascuna d'elles, explica el Llevant, tenia competències sobre una de les zones en les quals havia quedat dividit el país durant la contesa. El club afegeix que, acabada la guerra el 1939, la FIFA va reconéixer la federació que s'havia conformat a Sant Sebastià. 

També assenyala el Llevant que l'any 1942, la Federació va indicar que "la gesta iniciada el 18 de juliol del 1936 va paralitzar les activitats de la Federació que, per trobar-se domiciliada en zona roja, va patir les conseqüències de la intervenció d'elements del Front Popular". El club indica que la Federació, amb seu a Madrid, va mantindre "indestructible" la seua aliança amb la Segona República després de l'alçament de juliol del 1936 i que va concedir als seus afiliats –les federacions territorials– llibertat per a organitzar competicions. Per això, considera que no es pot dir que les que es van organitzar en la temporada 1936-37 foren "fruit de la casualitat i de la improvisació".

El tractament donat pels mitjans a la final del torneig que es va disputar en el camp de Sarrià al juliol del 1937, definit per alguns com la Copa d'Espanya, és un altre dels arguments del club.

El Llevant recorda que al juliol del 1939, conclosa la guerra, l'assemblea extraordinària de la Federació va declarar nules i sense validesa ni cap efecte totes les classificacions i tots els compromisos contrets a partir del 18 de juliol del 1936. Per això, segons el parer de l'equip granota, no hi ha arguments que sostinguen l'anul·lació dels campionats organitzats "per la zona lleial a la República com la Copa de l'Espanya Lliure o la Lliga del Mediterrani".

Finalment, el Llevant posa com a exemple que la FIFA ha considerat recentment campions de la Copa Mundial de Clubs tots els equips que van guanyar fins al 2004 la Copa Intercontinental disputada entre el campió de la UEFA i la Conmebol, malgrat no ser la FIFA qui organitzava eixa Copa.

Què diu l'estudi de la CIHEFE?

Però les argumentacions del Llevant, que el passat novembre –junt amb la Federació de Futbol de la Comunitat Valenciana (FFCV)– va presentar a la RFEF una sol·licitud per al reconeixement oficial del títol de la Copa de la República, topen amb un estudi del CIHEFE.

Els llevantinistes van presentar tota la documentació que justifica la seua petició a través del president de la FFCV, Salvador Gomar. Ho feien amb "nous arguments" que esperen que siguen atesos positivament per part de la RFEF, i fruit d'un "exhaustiu treball" per part de l'àrea de Patrimoni Històric i del gabinet jurídic del club. Tot, amb l'objectiu d'obtindre "un feliç reconeixement definitiu del títol obtingut el 1937 per l'equip llevantinista".

Però l'investigador José del Olmo manté la tesi que la Copa de l'Espanya Lliure va ser un trofeu organitzat per clubs i afavorit especialment pel llavors president del València, José Rodríguez Tortajada. Del Olmo assenyala que el màxim dirigent del València va ser "l'artífex, dissenyador i creador" de la competició i que va ser qui va convéncer els restants contendents, entre ells el Llevant, per a participar.

Remarca que la FEF "va suspendre i va mantindre suspeses" totes les competicions per a l'exercici 1936-37 per iniciativa de Ricardo Cabot, secretari federatiu, i que, a més, aquesta decisió es va fer pública en els periòdics de l'època. "Per tant, no es va disputar ni Lliga ni Copa, ni va jugar la selecció cap partit oficial", assenyala l'estudi, en el qual també s'indica que la FEF va comunicar aquesta circumstància a la FIFA, que en l'acta de la seua assemblea de novembre del 1937 recull que el seu president, Jules Rimet, va informar d'això al Comité Executiu.

Rebuig, també, al reconeixement del Congrés

El treball també assenyala que la Copa de l'Espanya Lliure "té el mateix valor competitiu que un trofeu important com la Copa Brigades de Navarra, que tampoc figura en el palmarés federatiu". També recorda que la Federació va reconéixer l'any 2009 que el 1937 Espanya no va organitzar, ni va permetre que s'organitzara, cap competició d'àmbit estatal "donades les tràgiques circumstàncies que assotaven al país".

A més, al·ludeix al nom de la competició –Copa Espanya Lliure– i indica que actualment ha sigut presentada com a 'Copa de l'Espanya Lliure', un fet que a parer seu suposa un canvi gramatical que "desfigura sintàcticament i semànticament" la idea, "amb l'objectiu d'acostar el nom al de Copa d'Espanya". A més "retitulen el torneig amb el nom de 'Copa de la República', sobrenom que mai va rebre, la qual cosa, a més, suposa ignorar que les autèntiques copes de la República van ser les disputades entre 1931 i 1936".

En el text es considera que pretendre l'equiparació està "per damunt de qualsevol anàlisi històrica i respecte a les institucions". A més, Del Olmo assegura que a aquesta iniciativa es van unir el 2009 "polítics per a aprofitar la revolada populista" així com "l'oposició" a la directiva federativa del moment "per a desgastar a l'adversari".

En l'informe es conclou que ha quedat confirmat "de manera inqüestionable" que la FEF del 1937 no va organitzar la Copa de l'Espanya Lliure i que no existeix base legal per a reclamar la seua homologació amb la Copa d'Espanya.


Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next