Llorers pansits

7 juny 2019 06:00h
Foto: ACN

Segons afirmen els cronistes de l’època (segle III aC), Pirros de l’Epir derrotà els romans en la batalla d’Heracleia de Lucània. Però sembla que el triomf li comportà tantes baixes que el profit de la victòria fou lamentablement minso. Tant és així que a hores d’ara tothom qualifica de pírrics els resultats poc rendibles de qualsevol operació, ja siga militar, econòmica, política, etc. 

Dic açò perquè els mitjans de comunicació espanyols tributaris de la coactiva supremacia castellana intenten vendre’ns la burra coixa cada dia. Ara mateix, al toc de timbals i trompeteria, proclamen que des de l’1 d’octubre del 2017 els partidaris catalans de continuar dins d’Espanya superen els que volen anar-se’n. Per tant, arriben a la conclusió que l’acció violenta dels cossos de seguretat, la propaganda insidiosa, l’aplicació de l’article 155 i la presó iniqua han obtingut el llorer del guanyador. Ah, però l’èxit real no és per a llançar coets, perquè la diferència no arriba als dos punts. En conseqüència, si amb els recursos omnímodes de l’aparell de l’Estat; si amb la por generada per la coerció política, econòmica i sentimental exercida per terra, mar i aire; si amb les amenaces soterrades o explícites; si amb la dura i evident repressió han aconseguit resultats tan ínfims, som davant d’una victòria pírrica. A què trau cap, doncs, tanta explosió d’ufanosa alegria? No seria més productiu apostatar d’una vegada de l’"orgullo patrio", origen dels anhels de llibertat d’un poble que vol continuar sent-ho, que brandar el vil garrot del poder?

I, per cert, si el sondeig ratifica el desig de possessió de l’Espanya eterna, quin problema hi ha a autoritzar un referèndum que tancaria el dilema?

Post scriptum. Mentre em dispose a fer el comiat del text, algú ha engegat la ràdio. Diverses veus formen el que se’n diu una tertúlia. Diuen que Barcelona ha perdut certes hegemonies empresarials, editorials i demogràfiques per culpa de la política, al mateix temps que Madrid ha guanyat el trofeu. Atribueixen el retrocés esmentat a l’actitud d’uns il·luminats que reclamen ser lliures. És a dir, els pecadors són els catalans que es resisteixen a l’abdicació. No serà que la ciutat manxega, macrocèfala per succió il·limitada i permanent, es beneficia d’un deliberat dumping injust?

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next