VALÈNCIA. Fa un mes i escaig la vicepresidenta del Consell, Mónica Oltra, ja va avançar que durant els quatre anys vinents el PSPV, Compromís i Unides Podem hauran de treballar per a materialitzar, entre d’altres, el primer dels seus eixos de govern: el de Transició ecològica i lluita contra l’emergència climàtica. Ho deia el 12 de juny, després de signar l’acord de govern al Castell de Santa Bàrbara d’Alacant.
“Tot haurà d’estar envoltant” aquesta línia de treball verda i totes les polítiques que s’impulsen “hauran de posar l’accent” en la qüestió mediambiental. D’aquesta manera –i, especialment, en el document que recull el ‘què’ del Botànic II– es posava negre sobre blanc que la sostenibilitat ambiental i el canvi climàtic seran un aspecte transversal en tots els departaments del Consell.
Aquest diumenge, en la cloenda del primer seminari d’aquesta legislatura, Oltra repetia aquesta paraula, transversalitat. En la ja típica roda de premsa en què es donen a conéixer alguns dels objectius establits per als sis mesos vinents –60 en total, 5 per conselleria–, va destacar un dels compromisos del departament dirigit per Gabriela Bravo, tot afegint: “Com veuen, encara que siga una mesura de la Conselleria de Justícia, hi ha transversalitat”.
“La sostenibilitat ha de considerar-se també en les infraestructures dels diferents departaments, perquè hem d’aconseguir, d’una banda, l’estalvi de costs i, de l’altra, una política de sostenibilitat”, va continuar. En concret, feia referència al pla d’eficiència energètica en seus judicials, que suposarà un estalvi energètic del 12% i un estalvi econòmic de 100.000 euros anuals.
Dels cinc objectius de la vicepresidència ‘verda’, en mans de Rubén Martínez Dalmau, n’hi ha un de relacionat directament amb aquest tema: posar en marxa mecanismes per a una coordinació de les polítiques verdes del Consell que permeta avançar en el compliment de l’Agenda 2030 –que té el propòsit de posar en marxa polítiques, mesures i mecanismes per a assegurar el respecte al medi ambient i una economia sostenible i respectuosa amb la natura i amb el benestar de les persones–.
D’aquesta manera, la Vicepresidència segona i Conselleria d’Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica es compromet a “posar les bases de la coordinació de les polítiques que permetran al govern valencià ser un referent en l’àmbit estatal i europeu en el compliment d’aquesta agenda”.
Pel que fa a la Conselleria d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica, el primer objectiu que s’ha marcat per a aquest semestre és començar la tramitació de la Llei de Canvi Climàtic i Transició Ecològica “com a eina d’actuació cap a la descarbonització, la reducció de les emissions contaminants i l’impuls de les energies renovables”.
El Consell també aposta per un canvi en el model productiu per a avançar cap a l’economia circular. Per això, la Conselleria d’Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball s’ha compromés a llançar ajudes “per a donar suport a la generació de coneixement i tecnologia i la seua transferència a les empreses valencianes en àmbits imprescindibles per a aconseguir el canvi de model productiu”. “Per a avançar en la transformació del sistema productiu valencià cap a activitats de major valor afegit, hem de millorar els mecanismes i canals per a la transferència del coneixement i tecnologia des dels Centres Tecnològics de la Comunitat Valenciana al teixit productiu”, argumenten.
Treballar per a la inclusió “de les persones i dels territoris”
L’altra gran protagonista del primer seminari del Botànic II va ser la lluita contra el despoblament. La tria de l’escenari no era trivial: Montanejos, “un poble amb ganes d’anar cap endavant enfront dels missatges catastrofistes”, en paraules de Ximo Puig.
El president va explicar als mitjans que dissabte es van reunir amb alcaldes i alcaldesses de la zona amb l’objectiu de treballar conjuntament “perquè Montanejos i tota la comarca de l’Alt Millars tinguen futur”.
En aquest sentit, va manifestar que “la Comunitat Valenciana no serà una comunitat de futur si no se superen totes les desigualtats i equilibris, treballant en la inclusió de les persones i dels territoris”.
“Expressem el nostre compromís davant la despoblació”, va dir, tot referint-se a l’acceleració de l’Agenda Valenciana Antidespoblament en aquesta legislatura, així com a la creació d’una direcció general específica per a aquest assumpte. A més, va parlar d’un pla d’incentius fiscals i de serveis públics “perquè totes les comarques de l’interior tinguen futur”.
Així, el Consell estudiarà la implantació d’incentius fiscals i econòmics i mesures d’acció territorial contra els efectes del despoblament a les zones rurals i de l’interior.
Puig va destacar la necessitat de “treballar junts amb un objectiu comú”, amb la incorporació dels ajuntaments i les diputacions. Aquest objectiu és el d’aconseguir “que es puga viure i treballar on cada persona vulga desenvolupar el seu projecte de vida i que l’interior de la Comunitat Valenciana tinga oportunitats que ara, desgraciadament, no es poden produir”.
Per part del Consell, ja s’han posat deures en aquesta lluita contra el despoblament. Així, aquest dissabte cada conselleria va proposar una mesura relacionada amb les seues competències. Tal com ja va recollir Diari La Veu, entre les propostes hi ha la instal·lació de caixers automàtics al desembre; ajudes amb perspectiva de gènere; l’elaboració d’un diagnòstic sobre les mancances en habitatge; finançament per a fomentar l’emprenedoria rural; l’ampliació de la xarxa d’oficines d’assistència a les víctimes del delicte; la celebració d’unes jornades sobre el paper de les escoles rurals; millores en les infraestructures sanitàries municipals; ajudes per als establiments multiservei; polítiques relacionades amb la gestió dels residus; municipis millor connectats; desplegament de xarxes 5G, i suport als espais lligats a la memòria democràtica.
Aquestes mesures se sumaran a la signatura d’un conveni amb les quatre universitats valencianes amb investigació en despoblació (UJI, UV, UPV i UA) per a l’elaboració d’un estudi sobre possibles modificacions normatives en matèria territorial i fiscal en zones afectades per la pèrdua demogràfica amb l’objectiu de fixar la població i impulsar projectes de desenvolupament econòmic.
