VALÈNCIA. El passat dimecres 10 de juliol la Llibreria Fan Set de l'Octubre Centre de Cultura Contemporània va fer espai entre les seues prestatgeries per a acollir la presentació de dos llibres. Un d'ells va ser Antropocé: la fi d'un món, de Daniel Closa, una reflexió entorn d'una possible nova era geològica marcada per la pertorbació climàtica provocada per l'acció dels éssers humans. L'altre, Canviem el món, es tracta de la versió en valencià d'un llibre que recopila les intervencions de Greta Thunberg, l'adolescent sueca de 16 anys que encapçala el moviment mundial 'Fridays for Future', que reclama accions contra el canvi climàtic.
L'acte va ser una de les activitats del programa de difusió científica Espai Ciència. Va comptar amb la participació de Daniel Closa, l'autor d'un dels llibres i investigador del CSIC; Alba Calonge, estudiant i membre de 'Fridays for Future' a València, i Andreu Escrivà, ambientòleg i autor del llibre divulgatiu sobre canvi climàtic Encara no és tard.
L'esclat de la població, la revolució industrial i la tecnologia nuclear són els elements que, de forma sinèrgica, situen l'inici de l'Antropocé, una nova era que no és un concepte geològic; no obstant això, Closa és de l'opinió que ho hauria de ser. Aquesta època es caracteritza pel fet que l'acció humana és capaç de modificar les condicions climatològiques, i és per això que el biòleg parla de la fi d'un món, el dels humans, si no s'hi actua per a evitar-ho.
El llibre exposa quin és el problema mediambiental en què la societat està immersa, quines són algunes de les possibles solucions i una anàlisi sobre aspectes socials vinculats al canvi climàtic. L'investigador va transmetre la idea que aquest és un moment en què es pot posar fre a la catàstrofe, però que si no s'implementen accions ràpidament, es creuarà un llindar sense retorn.
En aquest sentit, Andreu Escrivà va ressaltar la importància d'entendre que parlar de canvi climàtic és parlar de llindars. I no tindre'ls en compte és perillós, va dir, atés que pot conduir a pensar que els canvis són sempre graduals i que, per tant, existeix un marge de maniobra. Però el científic va explicar que, malauradament, els processos naturals activats pel canvi climàtic antropogènic tenen punts d'inflexió a partir dels quals el sistema canvia les normes. "És la humanitat qui ha de canviar les seues normes per a evitar l'indesitjable, tal com diu Greta Thunberg", va concloure. Per a això, va matisar Closa, cal replantejar-se el model de consum actual i no rebaixar el problema a nivells gestionables pel mercat.
L'ecologista hiperventilat
L'any 2018 es van emetre 37,1 gigatones de CO2, una xifra que suposa un rècord històric en l'increment d'emissions d'aquest tipus. Aquestes són responsables de l'escalfament global que amenaça l'habitabilitat de la humanitat, almenys, en les condicions actuals. Daniel Closa va mostrar ser conscient d'aquestes dades alarmants, que podrien suposar "la fi d'un món", tal com resa el títol del seu llibre. No obstant això, va alertar que utilitzar el catastrofisme a l'hora de parlar de canvi climàtic pot esdevindre una fórmula comunicativa contraproduent a causa que pot ser desmobilitzadora. Així, en to satíric, l'investigador va parlar de la figura de "l'ecologista hiperventilat" per a fer palesa la necessitat de replantejar-se la forma d'abordar el canvi climàtic als mitjans de comunicació.
La tercera vaga pel clima està de camí
La propera cimera pel clima se celebrarà a Nova York del 20 al 27 de setembre. Durant aquests dies hi haurà nombroses accions arreu del món. A 'Fridays for Future' València no es quedaran aturats durant aquestes dates, tot i que les mobilitzacions que realitzaran encara estan per determinar. Alba Calonge, membre d'aquesta organització, va qualificar d'èxit absolut les dues vagues anteriors, celebrades els passats dies 15 de març i 25 de maig, i va assegurar que és per això que 'Fridays for Future' València té ganes de seguir treballant.
D'un any ençà, les accions de Greta Thunberg han mobilitzat la població juvenil d'arreu del món. L'estudiant valenciana va explicar que, com ella, molts joves senten por per la inacció global enfront l'amenaça imminent del canvi climàtic. La figura de Greta ha ajuntat aquesta impotència col·lectiva i l'ha transformada en acció directa, va explicar la jove.
Opinió
Aquest lloc web fa ús de cookies amb la finalitat de recopilar dades estadístiques anònimes d'ús de la web i millorar el funcionament i personalització de l'experiència de navegació de l'usuari.
Més informació
Aceptar
