L'ofici que més m'agrada

23 maig 2019 06:00h

El poeta Joan Salvat-Papasseit deia que «hi ha oficis que són bons perquè són de bon viure»; jo en tinc un que no ho acaba de ser.

Hi ha oficis que se’ls ha engolit la pica del temps i que només resten en la nostra memòria a través d’un malnom familiar, com ara el de pesador. El pesador era un individu que anava amb una romana pel poble oferint els seus servicis. Ací pesava un sac de garrofes, allà un de bajoques i al carrer de baix una carabassa.

Soc pesador de paraules, travesse els carrers del poble i els camins del terme amb la romana al muscle i amb les orelles parades com un gos caçador. Sempre estic a l’aguait. Atrape les paraules, els trac la pols i les pese. A Sagunt vaig atrapar la paraula carxata, que és com allí li diuen al pendent d’accés al portal d’una casa situat més amunt del nivell del carrer, i en el meu poble la paraula omplir, ara en franc retrocés, ja que l’han bescanviada per plenar i emplenar, dos mots que odie; les manies no les curen els metges.

Capture les paraules i amb elles evoque, reconstruïsc les emocions, els sentiments, el paisatge i la gent que l’envolta. Recree universos, alguns desapareguts, i esbosse personatges que he tret del pou de l’anonimat més absolut. Trobe més engrescadora la seua vida que la de tots els emperadors romans i les seues nissagues familiars. Faig literatura de proximitat en una llengua minoritzada, algú me la compra?

Prepare la romana, enganxe la paraula i la sospese cautament, i amb ella també l’atmosfera que l’envolta, que m’envolta.

Trobe que hi ha atmosferes enrarides per tant de cervell buit que parla sense parar, que parla sense escoltar el proïsme i que s’expressa només en play-back; discursos populistes escrits sobre una base d’odi adornat d’aparent sentit comú.

Passe llargues hores pesant i, quan tinc la bossa plena, en soledat a casa escric, cap gènere literari m’és alié. Una tasca insignificant, innecessària, estèril; els poetes, com ja ens avisa Marc Granell, són els éssers més inútils que hi ha sobre la terra.

A mi, al contrari d’Estellés, a qui li agradava l’ofici de forner: «L’ofici que més m’agrada / és l’ofici de forner; / escombra i encén el forn / i deixa en la post el rent», a mi m’agrada aquest ofici de pesador, un ofici en què no faig una altra cosa que perdre el temps i pagar tots els peatges del món.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next