Luis Barcala va de fira

31 març 2019 06:00h

Que viure en valencià a Alacant no és cosa fàcil no és ni notícia ni cap novetat. Que no n’hauríem de fer cap drama ni esgarrar-nos les vestimentes hauria de ser l’actitud general dels que ens estimem la nostra llengua i la nostra identitat i reivindiquem la valencianitat de la capital de l’Alacantí. Hauríem de tindre clar també que el nostre compromís lingüístic requereix moltes vegades serrar les dents i somriure, amb sinceritat o no. Serrar les dents i somriure. I sobretot, encaixar mans i construir ponts a través de la cortesia, el protocol i la bona educació.

Aquesta és, doncs, l’actitud amb què jo, escriptora alacantina; dona compromesa amb la meua llengua i la meua literatura, i gestora de la Delegació d’Alacant de l’Institut d’Estudis Catalans acare els deu dies de Fira del llibre d’Alacant que s’inaugurà aquest dijous, 28 de març, amb la visita de l’alcalde Luis Barcala. Vull deixar clar, però, com faig moltes vegades, que escric aquestes línies en nom propi, que no represente cap institució; entre altres coses, perquè hi ha situacions que no són opinables entre institucions i que l’Institut d’Estudis Catalans ja ha dit a través de les xarxes socials el que havia de dir sobre la inauguració de la Fira: “L’Excel·lentíssim alcalde d’Alacant visita la caseta de l’Institut d’Estudis Catalans durant la inauguració de la Fira del Llibre d’Alacant.” I prou.

I aquesta que us escriu, com a dona que s’interessa per la cultura, afig: “Com ha de ser.” Tanmateix, no podem negar que la visita ha suscitat estranyesa i opinions diverses. Confesse que la primera que tenia certs dubtes era jo mateixa. Dubtes empírics, en tant que en l’edició passada el primer edil va visitar totes les casetes excepte la de l’IEC. Amb tot, enguany es feu esperar i fórem els últims, però allà hi era, posant per a la foto de rigor amb una salutació breu: “¿Cómo estáis?” “Contents –li vaig dir jo– de poder col·laborar amb l’ajuntament d’Alacant un any més.” “Eso és lo important”  –Va dir ell. I serrava les dents, com jo, i dibuixava un somriure, potser postís (també com jo) perquè ens retrataren junts. Però allà estava. Des del meu punt de vista havia fet un pas important com a polític respecte dels seus inicis.

Alguns han llançat la pregunta: “Si no estiguérem en eleccions, s’hauria acostat a l’estand de l’IEC?” Què voleu que us diga? No crec que la foto en qüestió li faça guanyar o perdre vots. No crec que tinga constància que l’Institut d’Estudis Catalans treballa per la divulgació científica en català des d’Alacant des de fa catorze anys (dubte que ho sàpiguen molts altres polítics, inclús d’esquerra i suposadament progressistes). Pense, en definitiva, que la visita de Luis Barcala (que s’ha manifestat anticatalanista en més d’una ocasió i que ha vetat obertament la cultura en valencià a Alacant) no ha de suscitar escarafalls. És el que és: l’actitud correcta i esperable d’un polític que aspira a ser l’alcalde de tots (i “tots” és tots).

Nosaltres les energies les hem d’emprar a valorar en positiu que l’Institut d’Estudis Catalans posa a l’abast de tota la ciutadania (especialment dels més petits) una selecció de bons llibres de literatura i de divulgació científica en la nostra llengua; que ofereix presentacions de les obres de joves promeses de la literatura juvenil com Anna Boluda; de la investigació filològica com María de los Ángeles Herrero, i d’autors consolidats com Albert Toldrá, Victòria Cremades i Mari Carmen Saéz Lorente, compromesos amb el lema de la fira 'Dones de Paraula'. I això ja no es pot aturar (això sí que és “imparable” sense mitges tintes). L’any que ve, més.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next