L'últim prat de posidònia del Camp de Morvedre evoluciona "positivament" tot i continuar amenaçat

Fins a la dècada dels anys 70, un "espectacular prat marí de posidònia" s'estenia des de la localitat valenciana de Canet d'en Berenguer fins a Almenara 
14 agost 2019 17:00h
El programa POSIMED controla l'evolució de la posidònia d'Almardà. / AE-Agró

VALÈNCIA. El prat de posidònia (Posidonia oceanica) del litoral d'Almardà, al terme municipal de Sagunt (el Camp de Morvedre), roman "estable" i fins i tot s'ha apreciat "una tendència positiva en la seua cobertura", segons un estudi realitzat pel col·lectiu Acció Ecologista-Agró (AE-Agró), que, juntament amb el Club Bussos, va examinar la zona el passat 20 de juliol en un voluntariat submarí.

Les dades obtingudes per l'associació ecologista i el Club Bussos han permés dur a terme un estudi de seguiment anual de la prada. Aquesta iniciativa, que va arrancar el 2016, s'emmarca dins del programa POSIMED, segons ha indicat el col·lectiu en un comunicat.

En aquest context, ha ressaltat que aquesta zona "es manté estable i s'aprecia una tendència positiva en la seua cobertura", tal com es desprén de l'anàlisi de les dades dels últims quatre anys realitzada per l'Institut d'Ecologia Litoral.

Fins a la dècada dels anys 70, un "espectacular prat marí de posidònia" s'estenia des de la localitat valenciana de Canet d'en Berenguer fins a Almenara (la Plana Baixa), però a causa de l'ús de fertilitzants químics en l'agricultura, de la pesca d'arrossegament, de la contaminació de l'emissari submarí de Canet i de les modificacions de la dinàmica litoral per ports i espigons, ara "només queda un xicotet vestigi del gran prat de posidònia".

En concret, aquesta posidònia es troba davant la platja de Almardà i, per a mantindre la seua correcta conservació, AE-Agró va posar en marxa el 2016 un projecte que consisteix a realitzar anualment un voluntariat submarí de seguiment i control.

En aquest sentit, després de quatre anys d'estudi, "es pot afirmar que el prat d'Almardà es manté estable pel que respecta a la densitat de feixos de posidònia i, fins i tot, s'aprecia una tendència positiva en la cobertura del fons marí que caldrà verificar durant els pròxims anys", ha sostingut el col·lectiu.

Els motius que es mantinga estable són l'abandó agrícola; la reducció de les aportacions d'aigües carregades de fertilitzants químics al mar; la millora en la depuració d'aigües urbanes i industrials, i el control i reducció de la pesca d'arrossegament, ha detallat.

"Mes inversions en sanejament"

No obstant això, per a la correcta conservació del prat, que està "amenaçat" pels efectes del canvi climàtic, des d'AE-Agró consideren que serien necessàries "més inversions en sanejament, ja que com s'ha vist aquest estiu encara hi ha aigües fecals que arriben a les platges valencianes".

Així mateix, ha advocat a promocionar l'agricultura ecològica i l'estalvi d'aigua, així com a instal·lar filtres verds als aiguamolls litorals per a millorar la qualitat de l'aigua que les marjals aboquen a la mar.

D'altra banda, durant l'estudi de la posidònia, el 2017 van constatar el col·lapse de la població de nacres (Pinna nobilis) del Camp de Morvedre per culpa d'un paràsit. Es tracta del Haplosporidium pinnae, responsable de la "mort massiva" de nacres al Mediterrani i de la desaparició de les seues poblacions al litoral d'Andalusia, Múrcia, les Illes Balears i el País Valencià.

A més, el 2018 van corroborar la proliferació en aquesta zona de la Caulerpa cylindracea, una espècie exòtica invasora que competeix directament amb el prat, encara que l'entitat ha ressaltat que, "ara com ara, la posidònia d'Almardà aguanta bastant bé l'envit d'aquesta planta originària d'Austràlia".

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next