Mai no sé què fer des que acabe de sopar fins que cremen la falla. Des que em gite fins que m’adorm. Des que arribe a l’estació fins que eix el meu tren. Mentre es fa el café, mentre espere algú, mentre el telèfon no sona. Quan l’operadora em diu que, per favor, que espere. Quan el semàfor encara no és verd. Quan sé que no t’agradarà el que et diré. Si em comuniquen que no he guanyat el concurs, si prescindeixen dels meus serveis, si algú mor, si prenc consciència que tots morirem algun dia. Des que demane el compte fins que me’l porten a la taula, mentre arranca l’ascensor, si plore i ningú no em veu. Si plore i em veuen. Entre el primer i el segon acte, entre les tres i les quatre, entre la vida i la mort.
