VALÈNCIA. Amb motiu del Dia Internacional per a l’Eradicació de la Pobresa, que se celebra el 17 d’octubre, l’EAPN va presentar ‘L’Estat de la Pobresa. Espanya 2019 IX Informe anual sobre el risc de pobresa i exclusió’, un document que tracta d’oferir “una radiografia actualitzada de l’impacte de la pobresa i l’exclusió social” a l’estat espanyol i a les diferents autonomies.
En l’informe es posa de manifest “l’evident divisió d’Espanya en dues meitats”. “Les diferències entre regions són més que evidents i poden arribar a suposar més de 32 punts”, detalla. Així, les autonomies que hi ha de Madrid cap al nord conserven taxes baixes de pobresa o exclusió social –entre 3 i 14 punts percentuals per sota de la mitjana estatal– i, tret d’algun cas concret, “perfectament compatibles amb les dels països europeus més avançats”. Per contra, al sud les taxes són “extraordinàriament elevades” –entre 4 i 18 punts percentuals per sobre de la mitjana estatal–.
Així, si es pren com a referència l’indicador AROPE [At Risk Of Poverty and/or Exclusion], les taxes més baixes són les del País Basc i Navarra, amb el 12,1% i el 12,6%, respectivament. Per contra, les més altes es troben a Andalusia i Extremadura, amb el 38,2% i el 44,6%, respectivament. Pel que fa a la xifra estatal, la taxa se situa en el 26,1% de la població, és a dir, 12,3 milions de persones estaven en risc de pobresa o exclusió social a l’estat espanyol el 2018.
Dins d’aquest mapa, el País Valencià se situa en la meitat pobra. Així, l’informe revela que el risc de pobresa o exclusió social va afectar el 30,2% de la població valenciana l’any 2018, un total d’1.497.543 persones. Aquesta dada suposa la reducció de poc més d’un punt respecte al 2017, quan es va registrar una taxa del 31,3% (29,7% en el cas dels homes, i 32,9% en el cas de les dones). Així, en termes absoluts hi havia quasi 50.000 persones menys que l’any anterior en risc de pobresa o exclusió social. Cal tindre en compte, però, les diferències per sexe, ja que la pobresa continua estant feminitzada: així, el risc de pobresa o exclusió és 4 punts més elevat entre les dones (32%) que entre els homes (28%).
Després del “moderat increment” el 2017 (del 30,5% al 31,3%), la taxa AROPE al País Valencià torna a reduir-se el 2018 amb una “intensitat un poc major” que la mitjana estatal però està encara per sobre d’aquesta. A més, la taxa AROPE continua estant per sobre que el 2008, quan va començar la crisi, any en què es va registrar un 27,5% de població en risc i un total d’1.383.140 valencians en aquesta situació.
Des de l’EAPN remarquen que les dones registren taxes més elevades en AROPE, així com en risc de pobresa, privació material severa, baixa intensitat de treball en la llar, pobresa severa i totes les variables relatives al mercat de treball. I afegeixen: “Tot i que les diferències no són molt elevades, la tendència al deteriorament de la situació de les dones amb respecte als homes és clara”.
A banda de les diferències ja citades segons el territori i el sexe, també influeixen l’edat, la posició socioeconòmica, les situacions de discapacitat, la nacionalitat i la composició de la llar.
Complir amb els compromisos europeus
La presidenta de l’EAPN CV-Xarxa per la Inclusió, Lola Fernández Rodríguez, va instar el govern espanyol i la Generalitat al compliment del compromís europeu establit en l’Estratègia 2020. En declaracions recollides per Europa Press, Fernández manifesta: “Perquè Espanya complisca amb els compromisos amb la Unió Europea establits en l’Estratègia Europa 2020, es requeriria una reducció de la població en risc de pobresa i exclusió de vora 3 milions de persones abans de l’any 2020”. I afegeix: “Per a aconseguir aquesta meta, s’hauria d’haver realitzat una forta inversió social, adreçada a eradicar la pobresa de manera eficaç i integral; per això caldria una dotació pressupostària que hui dia resulta insuficient, així com amb un ampli i ferm compromís polític que no ha existit”.
En aquesta línia, la presidenta de l’EAPN també lamentava que “en aquesta dècada s’ha vist que el creixement del PIB i de l’ocupació són importants però no suficients”. Així, “hi ha altres qüestions que influeixen en la reducció de la pobresa, com són la redistribució de la riquesa, les polítiques d’ocupació inclusiva, el repartiment més igualitari de la recuperació tant en termes de sexe com de territoris i una fiscalitat justa que faça factible la inversió social equitativa”.
A parer seu, “hi ha un gran desconeixement de la realitat de la pobresa” i, per això, cal “treballar més per a fer comprendre i explicar de què parlem quan parlem de pobresa”. I conclou: “Hi ha una gran confusió entre el que és pobresa, misèria i pobresa severa. El desconeixement de què significa la pobresa real ens porta a pensar en una visió esbiaixada que podria portar a negar o posar en qüestió la realitat de les dades”.
Un canvi de model econòmic i de consum per a combatre la pobresa i el canvi climàtic
Aquest dijous, coincidint també amb el Dia Internacional per a l’Eradicació de la Pobresa, les vora 180 entitats agrupades en la Campanya Pobresa Zero van reclamar un canvi de model econòmic i de consum per a “prioritzar” la lluita contra la pobresa i el canvi climàtic i aconseguir “l’eradicació de totes les formes de discriminació contra les dones”.
La campanya ha convocat més d’una vintena d’activitats informatives, de sensibilització i denúncia, així com manifestacions en una desena de localitats valencianes, sota el lema ‘Ens volem sense pobresa i defensant el planeta’. Els actes centrals seran les concentracions que se celebren aquest divendres a la plaça Major de Castelló de la Plana a les 11.30h i a la Petxina de l’Esplanada d’Espanya d’Alacant a les 19.00h, a més de la manifestació que recorrerà dissabte els carrers de València des del Parterre, a partir de les 18.00h.
Membres de la campanya van advertir aquest dijous a València que, si no s’adopten “mesures urgents” davant de la desigualtat i el canvi climàtic, més de 100 milions de persones “acabaran en l’extrema pobresa en els pròxims deu anys a causa de l’escassetat d’aliments i de l’impacte de fenòmens climàtics extrems”.
Les dones, protagonistes de la pobresa “més extrema”
Les entitats van fer arribar el missatge a través d’una roda de premsa “simbòlica” presidida per la ‘Mare Terra’, dones llauradores i cuidadores, amb la qual van tractar de denunciar la “sobreexplotació” del planeta i com la pobresa afecta especialment les dones, que representen el 70% dels 736 milions de persones que se situen a tot el món en la pobresa “més extrema”, amb menys de 50 euros al mes per a viure, segons dades del Banc Mundial.
Entre la bateria de propostes presentades per les entitats, destaca la “necessitat urgent” que els programes de govern de totes les institucions –locals, autonòmiques, estatals i europees– “prioritzen realment l’eradicació de la pobresa i de les desigualtats, amb el compliment dels objectius de reducció de la pobresa marcats per la Unió Europea per al 2020”.
Així mateix, inclouen l’aplicació “real i amb pressupost suficient” de l’Estratègia Nacional de Prevenció i Lluita contra la Pobresa, i el reforç de la cooperació internacional per a dedicar-li el 0,7% dels pressuposts públics consolidats i prioritzar els programes que facen front a la discriminació de les dones i que impulsen la participació ciutadana.
Les entitats també exigeixen al nou govern espanyol que defense l’aprovació definitiva del Tractat Vinculant de les Nacions Unides sobre Empreses Multinacionals i Drets Humans –”que permetria lluitar contra els abusos que en aquests moments queden impunes”– i que impulse l’eradicació dels paradisos fiscals, el frau i l’elusió fiscal.
