ALACANT. La cessió de la biblioteca madrilenya de Mario Benedetti a la Universitat d’Alacant (UA) es va fer de manera oral, sense contracte o acord escrit, sinó de paraula, i el 2006 es va acomplir i els llibres van arribar a la institució. El Centre d’Estudis Literaris Mario Benedetti (CeMaB) del centre acadèmic la custodia des d’aleshores.
La cessió va ser aparaulada a Montevideo entre l’escriptor i el Centre d’Estudis Literaris Mario Benedetti sense necessitat de signar cap document. “Es van realitzar tots els tràmits oportuns però sense cap signatura perquè Mario va dir que havia donat la seua paraula i la va complir”, ha explicat a EFE la primera directora del CeMaB, Carmen Alemany.
El CeMaB compleix 20 anys i la UA ho celebrarà aquest divendres, 17 de maig, data en la qual també es commemora el desé aniversari de la mort de l’autor de La tregua amb un acte que comptarà amb el periodista Juan Cruz i el poeta Luis García Montero, director de l’Institut Cervantes.
La relació “estreta i de molt de respecte mutu” entre Benedetti i Alemany es va prolongar tant a l’Estat com a l’Uruguai fins a la mort de l’escriptor, qui li va arribar a regalar per les seues noces “la primera edició en CD del diccionari María Moliner”.
“Era un home molt atent als canvis tecnològics, va passar de seguida de la màquina d’escriure a l’ordinador”, ha indicat Alemany. Però també portava sempre una llibreta d’anotacions, en la qual apuntava versos o idees. “Alguna vegada li vaig preguntar pel seu procés creatiu, però es va negar a explicar-lo”, ha reconegut Alemany. “No li feia gràcia, era com esbudellar el seu laboratori, immiscir-se en els seus pensaments”.
De la seua obra literària, Alemany incideix en “la poesia”, “el gènere que més li agradava”, encara que va cultivar uns altres gèneres, com la novel·la, l’assaig i el periodisme.
L’experta en literatura hispanoamericana ha advertit que a Benedetti “se l’ataca molt perquè diuen que la seua poesia és fàcil”, encara que, en la seua opinió, l’autor d’Inventari “va superar la dificultat de saber tocar la fibra de l’emoció del lector amb un llenguatge molt directe” i va conferir als seus versos “un segell molt personal amb el qual qualsevol és capaç d’empatitzar”.
“La poesia hermètica té els seus punts positius, però la de Mario és d’un altre tipus; ambdues poden coexistir perfectament”, ha assenyalat Alemany.
Part de l’obra poètica de Benedetti van ser els dos textos inèdits que van aparéixer el 2013 en un dels volums que l’autor va cedir al CeMaB; probablement la principal fita acadèmica del centre.
“Una de les bibliotecàries del centre havia descobert dues fulles molt fines amb versos manuscrits amb alguna cosa que semblava la lletra de Mario”, ha evocat Eva Valero, actual directora del CeMaB i que en aquell moment ja havia substituït a Alemany. Els fulls “estaven a l’interior d’un exemplar d’Insomnios y duermevelas“.
“Immediatament, vam anar a veure-les i vam reconéixer la seua lletra”. Els especialistes de la universitat van rastrejar tots els poemaris publicats, “fins i tot els pòstums”, i els poemes titulats Miedo y corage i Esperas “no apareixien per cap costat”.
La recerca va donar fruit, a la fi, en Internet perquè “un dels versos va aparéixer al diari argentí La Nació” en un article dedicat “a la presentació d’Insomnios y duermevelas a Buenos Aires”.
El cronista indicava que Benedetti havia llegit un parell de poemes en aquell acte. “Després, Mario va tornar a Espanya a presentar el llibre a Madrid, al costat de Joaquín Sabina i Luis García Montero, i va oblidar els dos textos que van aparéixer a la biblioteca del CeMaB”, ha recordat Valero.
La major part dels usuaris del llegat de Benedetti a la UA “procedeixen d’Amèrica Llatina i d’Espanya”, ha prosseguit, malgrat que “no solament venen estudiants especialitzats o interessats en Benedetti”.
En la col·lecció, el trasllat de la qual va gestionar l’editor Chus Visor, “hi ha molt de material difícil de trobar de la generació d’escriptors hispanoamericans dels anys 50 i 60, com ara Juan Gelman, José Emilio Pacheco, Roberto Fernández Retamar i Augusto Monterroso”, ha enumerat Valero.
