VALÈNCIA. Matilde Salvador compliria aquest 23 de març 101 anys. D’aquesta manera, el calendari posaria punt final al centenari de naixença de la compositora de Castelló de la Plana. Tanmateix, encara queden celebracions amb la finalitat de divulgar la seua obra més enllà de les efemèrides, sobretot, aquella dedicada als instruments tradicionals valencians. Unes partitures que converteixen l’autora de les òperes La filla del rei Barbut o Vinatea en una pionera en la creació d’aquestes músiques a mitjans del segle XX.
Aquest divendres s’estrenava al Teatre Micalet de València ‘Tocates per a Matilde’, un espectacle on diverses colles de dolçaines i tabals recuperen nou de les deu obres que va dedicar Salvador al tàndem d’instruments tradicionals. La castellonenca va escriure entre el 1945 i el 1994 deu peces on els dos són els protagonistes. Tocates com La marxa de la ciutat; tres números del Betlem de la Pigà, la Dansà del Lledó, la Tocateta del Pixaví o la Tocata per al 750 aniversari del Tractat d’Almisrà són algunes de les peces que el dolçainer Ferran Navarro ha recuperat i publicat en Matilde Salvador: Obres per a dolçaina i tabal (Editorial Denes, 2018).
Salvador va compondre una desena de peces per a aquests instruments, però hi ha una que està perduda. La música que la castellonenca va fer per a la producció de La viuda valenciana, de Lope de Vega, per a una producció teatral del 1962. “L’obra existeix, però, ningú sap on es troba”, apunta l’investigador.
El fons del catàleg de Matilde Salvador es troba dipositat a l’arxiu de l’Institut Valencià de la Música, però, “més enllà d’apunts manuscrits”, “no hi ha constància” d’aquesta música per a escena sobre l’obra que Lope de Vega va escriure entre el 1595 i el 1600. En canvi, sosté el dolçainer que en el catàleg que hi ha a la Societat General d’Autors i Editors (SGAE) “que va revisar la mateixa Matilde Salvador”, apareix recollida aquesta composició de la qual “ni la família té constància”, afegeix.
Navarro segueix investigant per a trobar aquesta partitura perduda i completar així el llistat que des d’aquest mes de desembre està recollit i revistat en Matilde Salvador: obres per a dolçaina i tabal. La compositora “va musicar tota l’obra (de Lope), però la partitura no apareix”, raona el dolçainer qui, de moment, ha trobat que existeix una referència escrita a la composició, una dansa final que “podria ser” per a dolçaina i tabal i que tancaria la música per a la producció del 1962 d’aquesta comèdia del dramaturg castellà.
Fet i fet, més enllà dels pentagrames perduts, Matilde Salvador “va ser una visionària”, afirma el dolçainer Ferran Navarro, perquè va escriure deu peces per a dolçaina i tabal en un moment, a mitjans del segle XX, en què els dos instruments tradicionals no coneixien encara l’èxit que viurien a partir dels anys 90. Els mèrits de les composicions de Salvador són elevats: “Una dona compositora d’obres per a dolçaina en un moment en què pocs ho feien”, destaca Navarro, en un període on la cultura tradicional està “en decadència” per “la imatge negativa i retrògrada”, en aquest context. Matilde Salvador creava per als dos instruments “quan els dolçainers es podien comptar amb els dits d’una mà” i, concretament a les comarques del nord del País Valencià, Ferran Navarro en recorda dos o tres noms d’executants, uns dolçainers, però, que en cap cas tindrien capacitat tècnica com per a interpretar les composicions de la castellonenca.
Salvador va ser una compositora amb projecció de futur sobre la dolçaina. “El nivell tècnic amb què compon no es correspon amb el nivell dels dolçainers que hi ha a Castelló”, apunta Navarro. Matilde Salvador pensa en la dolçaina com un instrument “que ha d’evolucionar” i ho va fer en un moment en què al seu context geogràfic “no hi havia dolçainers” amb el grau de destresa que requereixen les partitures de Salvador.
“Recorde com, sent un xiquet, estava fent classe amb Joan Blasco a València i va entrar una dona. No sabia qui era. Ara sé que era Matilde Salvador que s’informava de la tessitura de la dolçaina amb Blasco”, explica Ferran Navarro. Les composicions parteixen “d’una base molt tradicional, però, realment alçaven molt el llistó” si es comparen amb les melodies que s’harmonitzaven en l’època, ressalta l’autor del llibre Matilde Salvador: Obres per a dolçaina i tabal.
Les dolçaines busquen auditoris
Aquesta desena de tocates –excepte la música escènica de La viuda valenciana– formen part del projecte que el dolçainer Ferran Navarro i diferents colles valencianes impulsen per a divulgar i homenatjar Salvador. De fet, la primera parada era al Teatre Micalet, però, la intenció és que el concert es puga dur a Castelló de la Plana i Alacant, ciutats que estan representades per ser el lloc de procedència d’algunes de les colles participants. Això no obstant, de moment, encara no hi ha espai i ni data per a celebrar aquests concerts a les dues ciutats al nord i al sud del territori valencià.
L’espectacle ‘Tocates per a Matilde’ ofereix l’oportunitat d’escoltar aquestes músiques poc usuals en els repertoris. Peces com ara la Marxa de la Ciutat, del 1945; les tres tocates que va escriure Salvador, a partir del 1979, per a la representació escènica del Betlem de la Pigà: Tocata, Dansa del Pastor i les Dansarines d’Horodes; la Marxa Festera, del 1983, dedicada a la Colla del Rei Barbut; les Tocates i danses en estil popular per a tabal i dolçaina, del 1988, on s’inclouen la Dansa a Lledó, la Tocateta del Pixaví i la Danseta per als Gegants de Benicàssim i la Tocata per al 750 aniversari del tractat d’Almisrà, del 1994.
En el concert a València participen colles com l’Estrela Roja de Benimaclet, la Llavor d’Almenara, El Tudell, El Cocó d’Alacant i el Terrós de Petrer, així com el dolçainer de Castelló de la Plana Pep Oria.
