La meitat dels apartaments turístics de València són il·legals

Turisme té registrades 5.869 vivendes turístiques a la capital i a les pàgines web hi ha anunciades més d'11.000
5 febrer 2019 06:00h
Segons el registre de Turisme, al País Valencià hi ha 74.150 apartaments turístics reglats. / EFE

VALÈNCIA. "Apartaments turístics hi ha des de fa 50 anys", el problema s'ha creat quan s'han començat a llogar pisos que estan destinats a vivenda. Aquesta és la reflexió que va fer Nuria Montes, secretària general d'Hosbec, en el marc de Fitur aquest passat mes de gener. Al seu entendre, i al de la resta de la patronal hotelera, els apartaments turístics en ells mateixos no són el problema, sinó que les complicacions deriven de l'augment de l'oferta no reglada. Consideren, també, que aquesta és la responsable de la 'turismefòbia'.

I és que a la ciutat de València la meitat dels apartaments turístics que s'ofereixen per Internet són il·legals. Turisme Comunitat Valenciana té registrats 5.869 a València, però a les diferents pàgines web es poden trobar fins a 11.138 pisos per a lloguer turístic, segons les dades de la web DataHippo, que recopila aquesta informació sobre les principals ciutats.

Malgrat aquesta dada, des de Turisme asseguren que el nombre d'altes d'apartaments turístics en el registre autonòmic no ha baixat des de l'entrada en vigor de la Llei de Turisme, Oci i Hospitalitat. De fet, segons les seues dades, en 2017 es van donar d'alta 16.967 apartaments i en 2018 aquesta xifra es va superar els 17.000.

Així, segons va assegurar dilluns el secretari autonòmic de Turisme, Francesc Colomer, l'any 2018 van aflorar 17.180 habitatges turístics clandestins, dada que quasi triplica el nombre d'altes que es van registrar en 2015 (6.444). En els últims quatre anys les altes ascendeixen a 53.644 habitatges turístics registrats.

Per a Francesc Colomer "aquest increment significa un notable esforç en una lluita inacabada del que ha de ser la defensa d'una economia no submergida i d'una oferta no reglada que ha d'aflorar". En opinió del departament de Turisme, les dades demostren que la llei no ha sigut un fre per a la legalització dels habitatges turístics i consideren que les mesures portades a terme pel Consell funcionen.

No obstant això, des de Turisme sí que reconeixen que en alguns grans municipis les altes sí que s'han frenat a causa de l'exigència d'un informe de compatibilitat urbanística per a poder legalitzar la vivenda turística. Reiteren, però, que en la majoria de municipis s'està funcionant amb normalitat.

També a Fitur, la candidata del PPCV a la Generalitat, Isabel Bonig, va assegurar que si arriba a presidenta del Consell modificarà l'actual Llei de Turisme, Oci i Hospitalitat per a facilitar la legalització dels apartaments turístics no reglats i derogarà l'article que exigeix que les vivendes turístiques tinguen un certificat de compatibilitat urbanística perquè, al seu parer, dificulta el procés. Des d'Hosbec es van mostrar completament contraris a la proposta de Bonig i van assegurar que la llei impulsada pel Botànic "és molt bona solució".

74.150 habitatges registrats

Segons les dades de Turisme, el nombre total d'habitatges turístics inscrits en el registre fins a 31 de desembre de 2018 ascendeix a un total de 74.150 habitatges, xifra que suposa un increment net –total de noves altes registrades restant les baixes produïdes– de 10.754 respecte al nombre d'habitatges turístics registrats en 2017. 

El responsable de Turisme va explicar dilluns que la Generalitat continuarà "treballant amb totes les associacions que representen els habitatges turístics" i ha ressaltat que "el sector de l'allotjament turístic reglat fomenta la convivència, l'economia, els llocs de treball i la reputació de la Comunitat".

En aquesta línia, va trencar "una llança a favor del sector de l'allotjament de l'habitatge turístic" i va assenyalar que "cal no confondre'l mai amb l'intrusisme ni la competència deslleial".

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next