'La memoria no olvidada', un documental per a recordar els 2.238 republicans assassinats al 'Paredón' d'Espanya

Ginés i Conga han dedicat més d'un any a l'elaboració d'aquest treball audiovisual, que inclou testimoniatges inèdits, records dels familiars i cartes escrites per les persones afusellades
6 novembre 2019 20:26h
Vista dels treballs en la fossa 113 del cementeri de Paterna. Imatge d'arxiu.

VALÈNCIA (EFE, Redacció). El record de les 2.238 víctimes republicanes que van ser represaliades en la Guerra Civil al cementeri de Paterna, en el conegut com a Paredón d'Espanya, centra La memoria no olvidada, un documental que durant més d'un any ha recollit els testimonis de familiars i documents de l'època.

Dirigit per la periodista i documentalista especialitzada en drets humans Isabel Ginés i pel fotògraf i documentalista Carlos Gonga, el treball s'ha estrenat aquest dimecres al Centre Cultural Octubre de València i viatjarà pròximament a Castelló de la Plana, el 17 de novembre. Durant l'any vinent arribarà també a Elx i tornarà tant a València com a Castelló.

La projecció és un "recorregut històric" per la repressió franquista que recull les declaracions de díhuit protagonistes, en la seua majoria filles d'afusellats, i que se centra en les víctimes republicanes que van ser represaliades a Paterna, primer municipi en què hi ha constància d'un afusellament després de la Guerra Civil.

Ginés i Conga han dedicat més d'un any a l'elaboració d'aquest documental, que inclou a més testimoniatges inèdits, records dels familiars i cartes escrites per les persones afusellades.

El treball recull nombroses històries de lluita, dignitat i una anhelada reparació. A més, la segona part del documental inclou les impressions de responsables del PSPV, el PPCV, Compromís, Ciutadans, Podem i el Partit Comunista sobre temes com la Memòria Històrica i el seu pes al País Valencià; també, sobre el Valle de los Caídos.

Tampoc s'ha volgut deixar de banda la part tècnica i científica; per això, s'entrevista el metge forense i antropòleg Manuel Polo i l'arqueòleg Miguel Mezquida.

Aquest documental sobre memòria democràtica i, en concret, sobre casos pioners en l'exhumació de les restes que hi ha en fosses comunes al País Valencià només ha comptat amb micromecenatge i autofinançament per a tirar endavant.

Els dos joves documentalistes han recorregut diversos indrets valencians. En el procés de realització han presenciat exhumacions de cossos soterrats en fosses, i han visitat l'antiga presó emplaçada al Monestir de Sant Miquel dels Reis, on van ser condemnades injustament i torturades moltes de les persones que serien posteriorment afusellades.

AGERMANA'T

Necessitem la teua ajuda per a fer econòmicament viable Diari La Veu. Si vols continuar informant-te en valencià, agermana't ara!

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next