Menys de dos enterraments a l'any en el primer cementeri jueu valencià

València i Benidorm són els municipis on hi ha recintes reservats als sepelis dels creients d'aquesta religió
24 març 2019 12:05h
El cementeri jueu de Benidorm (la Marina Baixa) celebra 25 anys. / EFE

VALÈNCIA. Un total de 46 persones de confessió jueva han sigut enterrades en el primer cementeri d'aquesta religió ubicat al País Valencià, concretament a Benidorm (la Marina Baixa), que acaba de complir el seu primer quart de segle.

El 19 de novembre del 1993 tenia lloc a Benidorm el primer enterrament d'una persona en aquest primer cementeri exclusiu per a jueus –actualment hi ha un altre a València–, dos mesos després que l'ajuntament benidormí acordara en una sessió plenària cedir una parcel·la de 674,32 metres quadrats.

En l'actualitat, segons les dades de la Regidoria de Cementeris de Benidorm, el nombre d'enterraments s'eleva ja a 46 i encara queda espai per a prop de mig centenar més. Com que és l'únic de la demarcació, aquest cementeri jueu dona servei a comunitats de diversos llocs, "no solament de Benidorm".

Els enterraments jueus se solen realitzar en el menor temps possible des de la defunció de la persona, fins i tot dins de les primeres 24 hores després de la mort.

El cadàver ha de romandre tapat fins al moment de la inhumació perquè la seua exhibició es considera una cosa deshonrosa i fins a aquest moment el ritual exigeix que al capdavant es col·loque una llum o ciri.

Tampoc no és costum entre els jueus posar flors als morts, ja que aquestes representen símbols de vida i, en canvi, el que sí que es fa, segons han informat des de la Regidoria de Cementeris, és posar una pedra cada vegada que es realitza una visita.

El ritu jueu també marca que, en arribar al lloc de l'enterrament, els familiars i amics deuen, immediatament, baixar el taüt a la fossa.

A més, els qui tiren terra en la sepultura han d'observar no passar-se la pala de mà en mà sinó deixar-la en terra perquè l'altra persona la prenga d'allí, ja que, segons el costum jueu, això significa la voluntat de no transmetre desgràcies a una altra persona.

De la mateixa manera, també és costum col·locar una xicoteta pedra o un grapat de terra sobre la sepultura i acomiadar-se del mort abans de retirar-se. Una de les condicions dels enterraments jueus és que els morts han d'estar sempre en les mateixes tombes, sense opció perquè siguen exhumats.

next