VALÈNCIA. El projecte de la Plaça del Llibre de València es consolida com a gran aparador de la literatura en valencià a tot el territori. Així ho demostra l’afluència de visitants a la 7a edició, celebrada del 30 d’octubre al 3 de novembre, que ha comptat amb vora 10.000 participants en les més de 60 activitats oferides tant per al públic adult com familiar.
Més de 2.000 persones van participar també en alguna de les 40 propostes de la primera edició de la Plaça a Castelló de la Plana, que va tindre lloc del 24 al 27 d’octubre. D’aquesta manera, i amb la 4a edició de la Plaça d’Alacant prevista per als primers mesos del 2020, aquest projecte reivindica el seu caràcter vertebrador i de difusió de la producció editorial de tot l’àmbit lingüístic.
Com explica Jesús Figuerola, president de la Fundació FULL, la Plaça s’ha convertit un any més en “la llibreria més gran del món de literatura escrita en la nostra llengua”. I afegeix: “Un espai extraordinari per a donar a conéixer la vitalitat de les nostres editorials, el treball dels nostres autors i la diversitat de la nostra creació literària”. “Hem demostrat que quan treballes en xarxa i ofereixes propostes de qualitat, el públic respon”, continua Figuerola.
Amb 52 editorials i 67 autors participants, la Plaça del Llibre de València ha comptat enguany amb un programa variat i polièdric. Un aspecte central de la programació han sigut les presentacions de les novetats editorials. A més, la plaça de l’Ajuntament també ha sigut l’escenari de diverses taules rodones amb temàtiques com la memòria històrica, la política valenciana o el potencial dels llibres infantils com a eina educativa, sempre amb la paraula escrita com a senyera. A més, la cita ha acollit la presentació per part de la Fundació Mallorca Literària del projecte divulgatiu de rutes literàries WOW Mallorca i WOW llegendes, així com de la plataforma Poeteca, una eina en línia per a donar a conéixer autors catalans, balears i valencians que ja compta amb informació de més de mil creadors i milers de poemes a l’abast dels usuaris. Per la seua banda, l’APPEC Editors de Revistes i Digitals i la revista Esguard han realitzat una entrevista pública a l’escriptor Ferran Torrent.
Ficció històrica, relats, poesia i contes: la diversitat impera entre els llibres més venuts
La Plaça de València s’ha establit al llarg dels darrers set anys com a punt d’adquisició de llibres. De fet, com ha explicat Àfrica Ramírez, presidenta de l’AEPV ,”moltes editorials cada vegada preparen més novetats per a aquestes dates”. Amb una recaptació de més de 40.000 euros, en aquesta edició la diversitat de gèneres ha esdevingut l’eix fonamental entre els títols més venuts. Així, destaquen memòries com Les petjades del temps (Balandra), de Rosa Serrano, però també antologies poètiques com les de Marc Granell i Jaume Pérez-Montaner, editades per la Institució Alfons el Magnànim dins de la seua col·lecció de poesia valenciana contemporània.
Pel que fa a la novel·la, triomfa la ficció històrica amb El mas de les ànimes (Bromera), de Vicent Josep Escartí, o L’esperit del temps (Proa), de Martí Domínguez. El gènere negre ha reclamat el seu espai amb la policíaca Em diuen Fletxa (Alrevés editorial), de Joan Carles Ventura. Dins de la narrativa, en aquest gran encontre literari també han assolit un èxit important de vendes els volums de relats Viure perillosament (Comanegra), de Gemma Pasqual i Escrivà, i La bona vida (Edicions 96), d’Adrià Espí.
Respecte a la literatura infantil, dos títols s’imposen com els més demandats: Empar, la becadeta i el ‘patiarcat’ (Bromera), de Fani Grande amb il·lustracions de Ramon Pla, i El gegant de Merengue (Edicions 96), de M. Carmen Sáez Lorente amb il·lustracions de Toni Cabo. En literatura juvenil, entre els llibres més venuts hi ha les novel·les Fotògrafa de núvols (Perifèric Edicions), d’Anna Rubio i Fandos, i El Senyal (Bromera), de Marta Meneu-Borja.
La Plaça del Llibre de València està organitzada per la Fundació FULL, l’Associació d’Editors del País Valencià, el Gremi de Llibrers de València, l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i Acció Cultural del País Valencià. La iniciativa, que forma part del Pla Valencià de Foment del Llibre i la Lectura 2017-2021 (PVFLL), també compta amb el suport de la Direcció General de Cultura i Patrimoni de la Generalitat, el Ministeri de Cultura, la Institució de les Lletres Catalanes, l’Ajuntament de València, l’Àrea de Cultura de la Diputació de València i la Universitat de València.
