Més Carmesines per a salvar el 'Tirant'

La versió teatral de Paula Llorens de la novel·la de Joanot Martorell dirigida per Eva Zapico defensa una visió feminista del clàssic del Segle d'Or valencià 
12 febrer 2019 06:00h
La coproducció farà gira per Sagunt, Almussafes, el Teatre Principal de Castelló i l'Arniches d'Alacant. / MARCOS BAÑÓ 

VALÈNCIA. Quan el Tirant lo blanch ix a escena tot són elogis sobre la qualitat de la novel·la cavalleresca, la humanitat dels seus personatges i la relació de l'autor del Quixot amb el clàssic valencià. I si Cervantes no haguera citat l'obra de Joanot Martorell al llarg de les aventures del seu enginyós hidalgo? L'oblit sobre la considerada primera novel·la moderna hauria sigut –segurament– molt més profund. 

Ni la referència de Miguel de Cervantes, ni les versions musicades –de Joan Altisent, Ros Marbà, Amand Blanquer i Leonora Milà–, ni les adaptacions cinematogràfiques sobre l'obra del Segle d'Or valencià han dissipat la visió centralista d'un Estat que no ha mostrat cap interés per res que no tinga matriu castellana. "Feia molt de temps que no es posava en escena un Tirant", va recordar Helena Pimento, la directora de la Compañia Nacional de Teatro Clásico, qui va defensar que "aquest patrimoni també ens correspon fer-lo".

Aquest dilluns es va presentar la coproducció amb l'Institut Valencià de Cultura (IVC) d'una versió del Tirant adaptada per la dramaturga Paula Llorens i dirigida per Eva Zapico que es podrà veure durant quatre setmanes al Teatre Rialto de València –del 13 de febrer al 10 de març– i, posteriorment, viatjarà fins a la Sala Tirso de Molina, a Madrid. 

"Esperem que aquest Tirant servisca perquè es reconega també Joanot Martorell" i, junt amb l'escriptor i cavaller, una de les obres universals nascudes en el Segle d'Or valencià, va manifestar Roberto García, el director adjunt d'arts escèniques de l'IVC, durant la presentació d'aquest "projecte anhelat", com el va definir Garcia aquest dilluns a València. En aquest sentit, segons va avançar Pimento, a hores d'ara només queda un 3% d'entrades a la venda per a veure l'espectacle a Madrid.

Un Tirant feminista

Aquest Tirant amb tarannà feminista serà la producció pública d'aquesta temporada que més dies d'exhibició tindrà, ja que, després de l'estrena a la ciutat del Túria i Madrid, es podrà veure a Sagunt (el Camp de Morvedre), a Almussafes (la Ribera Baixa), al Teatre Principal de Castelló i a l'Arniches d'Alacant.

Relegada pel centralisme espanyol a una narrativa que va influir en La Celestina o a una cita en el Quixot, la versió de Llorens i Zapico opta per posar l'èmfasi en els personatges femenins, de manera que aquestos passen a ser principals junt amb el cavaller valencià. Fet i fet, la producció pública opta per més Carmesina per a salvar el Tirant del lloc secundari d'entre els clàssics hispànics que li reserva el centralisme.

Es tracta d'una visió contemporània del clàssic, fidel al text original i als fets narratius. Hi ha un equilibri de forces, entre el paper de Tirant i el de Carmesina, Plaerdamavida i Estefania per a tractar de reforçar "l'actualitat" d'aquestos personatges escrits en el segle XV, van defensar la dramaturga i la directora. 

La directora del 'Tirant', Eva Zapico (esquerra), junt amb la directora de la Compañia Nacional de Teatro Clásico, Helena Pimento; el director adjunt d'arts escèniques de l'IVC, Roberto García, i la dramaturga Paula Llorens. / DIARI LA VEU  

Els sentiments, les accions i les maneres de resoldre la batalla i l'amor continuen sent els mateixos, i qüestions com "l'enveja, el poder, la gelosia" però també el "descobriment del desig sexual" i la "visió patriarcal" són tot un seguit de "passions humanes" que estan "vigents" més de cinc segles després, van destacar d'aquest Tirant que transita per un "lloc atemporal" que no es presenta a l'espectador "cronològicament" sinó que posa l'accent en la força de la paraula i el teatre físic.

"L'objectiu inicial no era fer un Tirant feminista, sinó dotar Carmesina de la seua pròpia veu", va explicar Zapico. L'adaptació no deixa de ser a les clares el Tirant de Martorell; ara bé, el tractament del text de Llorens i la visió teatral de la novel·la acaba per reforçar els papers femenins –en especial Carmesina–, de manera que "la narrativa s'iguala –entre personatges masculins i femenins– i acaba sent feminista" i ho és, "precisament, perquè les dones tenen veu, que és el que reclama el feminisme, que no hi haja una supremacia d'un gènere per damunt de l'altre", va afegir la directora de la producció.

"Seríem injustos si li demanàrem a una novel·la del segle XV que fora feminista. El que sí que té és un fet precursor que és interessant i que Paula ha posat en valor: la complexitat dels personatges femenins, que no estava", relatava Zapico. "És veritat que Martorell té com una sensibilitat especial, sent un escriptor del segle XV, en la construcció dels personatges femenins, que tenen una psicologia més complexa", és a dir, que aquestos personatges femenins "no són només el contrapunt als personatges masculins" i "tenen coses a dir dins de la trama".

"És impossible dur tot el Tirant complet a escena", va indicar, per la seua banda, Llorens, qui ha treballat en l'adaptació amb les versions originals per a "mantindre l'essència" –per a l'adaptació en castellà, que es durà a Madrid, la dramaturga està treballant, entre d'altres, amb la traducció de 1511– "d'uns personatges que formen part de la cultura popular", va indicar. De fet, "cinc segles després, tenim encara moltes Carmesines" que, de la mateixa manera que la donzella de Martorell, "es debaten entre el ser i el deure", entre tindre el control de la vida pròpia i capejar els clixés i estereotips patriarcals perpetuats en el segle XXI.

Algunes de les parets de l'edifici Rialto acolliran exposicions vinculades a les produccions públiques de l'IVC. / DIARI LA VEU

'Habitem el Rialto'

La cafeteria del teatre de la plaça de l'Ajuntament comença a acollir des d'aquest mes de febrer activitats a l'escenari del bar. Dins del projecte 'Habitem el Rialto', coincidint amb les produccions pròpies que resten en aquesta temporada, l'IVC durà a terme recitals de poesia, xarrades i trobades amb autors per a aprofundir sobre les temàtiques de les obres amb segell públic.

Així mateix, les parets de la cafeteria serviran per a exposar obres artístiques relacionades amb els títols, la primera de les quals –que ja es pot veure en la planta baixa de l'edifici– és una sèrie de litografies creades per Manuel Boix per a diferents edicions del Tirant lo Blanch.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next