Més de 4.000 persones van demanar asil al País Valencià en 2018

CEAR lamenta que l'estat espanyol demane visat als palestins i alerta de la desprotecció que pateixen les víctimes de les 'maras'
12 febrer 2019 17:53h
Segons Jaume Durà, coordinador territorial de CEAR al territori valencià, les xifres autonòmiques quasi s'han duplicat respecte a l'any anterior. / DANIEL GARCÍA-SALA

VALÈNCIA. El País Valencià va ser la quarta autonomia en nombre de sol·licituds d'asil, amb 4.330 en 2018, mentre que València és la tercera ciutat amb més peticions en el conjunt del país, amb 3.588, segons les dades de la Comissió Espanyola d'Ajuda al Refugiat (CEAR). A Alacant es van formular 505 i a Castelló 237. Per davant del País Valencià se situen Madrid, amb 20.704 sol·licituds; Catalunya, amb 8.034, i Andalusia, amb 5.412. 

Segons Jaume Durà, coordinador territorial de CEAR al territori valencià, les xifres autonòmiques quasi s'han duplicat respecte a l'any anterior, ja que en 2017 van ser unes 2.300 sol·licituds d'asil entre les tres demarcacions. A més, Durà ha denunciat el "retard" en la formalització de les sol·licituds d'asil en tot el territori. 

En l'àmbit estatal, CEAR ha lamentat en un comunicat que a l'Estat només es resolguera favorablement una de cada quatre sol·licituds d'asil en 2018, la qual cosa suposa una taxa d'admissió "molt per davall" dels principals països europeus d'acolliment. D'aquesta manera, l'estat espanyol va reconéixer la protecció internacional a 2.895 persones, de les quals únicament 575 van obtindre l'estatut de refugiat, menys del 5% de les peticions. 

"Des de CEAR reclamem mesures per a solucionar aquest embós en el sistema d'asil, que es porta acumulant en els últims anys. Aquesta situació posa en evidència la necessitat de majors mitjans materials i humans per a garantir tant l'accés al procediment com la seua resolució", ha denunciat la directora de CEAR, Estrella Galán. 

En l'àmbit estatal i per nacionalitats, Veneçuela va tornar a ser el primer país d'origen dels sol·licitants amb més de 19.000 peticions, seguit de Colòmbia (8.650), Síria (2.775) i Hondures (2.410). No obstant això, la veneçolana va ser una de les nacionalitats amb més percentatge de peticions d'asil denegades, amb 30 resolucions favorables i 1.495 rebutjades, ha apuntat CEAR. 

"Confiem que s'aplique la proposta anunciada pel govern [espanyol] de concedir el permís per raons humanitàries a bona part d'aquestes persones, però també ha de ser aplicable a les provinents d'altres països que ho requereixen", ha subratllat Galà.

Nous obstacles

D'altra banda, CEAR ha denunciat que des de l'1 de febrer de 2019 l'estat espanyol requereix el visat de trànsit aeroportuari a les persones palestines, un requisit que "els impedeix des d'aleshores arribar a les fronteres espanyoles i sol·licitar ací l'asil". Així mateix, assenyalen que és "una exigència que també es va estendre des de l'any passat a les persones de Gàmbia i Camerun". 

A més, des del CEAR han alertat especialment de la desprotecció que estan patint les víctimes de les maras. "Tot i el fort increment de sol·licituds de països com El Salvador, Hondures i Guatemala, a penes es van comptar 15 resolucions favorables a persones provinents d'aquestos tres països", han subratllat. 

"Les autoritats espanyoles continuen mirant cap a un altre costat respecte a la violència de les colles, contradient el criteri de l'Audiència Nacional, que, en repetides ocasions, ha reconegut els actes i les amenaces d'aquestos grups com a motiu de persecució", afegeixen.

next