VALÈNCIA. Un 59,6% dels homes i un 52,1% de les dones de la ciutat de València s'han vist obligats a deixar els estudis perquè "necessitaven treballar". No obstant això, la sensació entre la ciutadania és diferent, ja que per a un 8,2% dels homes i un 6,5% de les dones el motiu d'abandó no va ser la manca de recursos per a pagar les taxes. Així queda reflectit en el baròmetre municipal d'opinió ciutadana del mes de febrer de l'Ajuntament de València, realitzat per l'empresa Sonmerca entre desembre de 2018 i gener de 2019 i que ha donat a conéixer el regidor de Control Administratiu, Carlos Galiana, aquest dimarts.
Entre els motius per a no continuar formant-se també destaca, encara hui dia, la desigualtat de gènere. Un 22,9% de les dones van abandonar els seus estudis perquè tenien obligacions familiars a atendre, enfront del 8,1% d'homes que van deixar la seua formació per aquesta mateixa raó.
Aquesta desigualtat també continua en els estudis cursats, en què segueix havent-hi una diferenciació clara i estereotipada entre les opcions triades pels homes i les dones. Així, carreres més tècniques, com ara enginyeria, arquitectura, mecànica i electrònica, es troben entre les preferències estudiades d'un 22,9% dels homes enquestats; mentre que només un 5,8% de les dones va optar per aquesta formació.
En canvi, les formacions vinculades amb la medicina i l'atenció sanitària han estat les preferides per un 23,5% de les dones, enfront del 10% d'homes que van triar aquestos estudis. Un cas semblant ocorre amb l'ensenyament i l'atenció socioeducativa, en què un 14% de les dones es va formar en estudis d'aquest àmbit, mentre que només un 3,9% dels homes es va decidir per aquesta formació.
Els ingressos de la llar
A la ciutat de València només un 24,3% de les persones tenen estudis universitaris, segons el baròmetre municipal, un percentatge que s'incrementa als barris més cèntrics o a les zones universitàries, com ara als districtes d'Algirós i Benimaclet. Les persones amb titulació universitària estan per davall de la mitjana, amb xifres menors al 16%, als districtes de Rascanya, Benicalap, Camins al Grau, Patraix, Pobles de l'Oest i Pobles del Sud.
L'enquesta també reflecteix que els ingressos a la llar influeixen de forma important en el nivell d'estudis de la ciutadania. Així, en les cases amb més de 2.500 euros d'ingressos per persona de mitjana, un 55,3% de les persones té formació universitària; un percentatge que va en descens a mesura que minva la quantitat d'ingressos mitjana, fins a arribar al 5,6% de persones amb titulació superior en les llars amb menys de 500 euros de mitjana.
El cas invers ocorre amb les persones sense estudis, que predominen en les llars amb menys de 500 euros de mitjana –amb un 21,6%–, però que va en descens a mesura que augmenta el nivell d'ingressos. Només un 1,2% de les persones que pertanyen a llars amb més de 2.500 euros de mitjana no tenen estudis.
La formació dels pares
El nivell d'estudis del pare, mare o tutor també marca la formació màxima que obté la ciutadania. Així, quan els tutors tenen formació universitària, el percentatge dels fills amb formació per damunt dels estudis obligatoris arriba al 74,5%; mentre que en el cas de pares sense formació, aquest percentatge arriba al 40,2%, incloent-hi estudis secundaris generals (batxillerat, BUP, etc.) i professionals (Formació Professional, grau mitjà i superior) i universitaris.
Les persones amb només estudis obligatoris també són més en el cas de tutors amb estudis obligatoris no finalitzats (un 29%) i només amb estudis obligatoris (19,3%), mentre que en el cas de pares amb formació secundària general, el percentatge de persones sense formació es queda només en un 1% del total.
L'estudi
La setena onada del baròmetre municipal d'opinió ciutadana ha estat elaborat per l'empresa Sonmerca durant els mesos de desembre de 2018 i gener de 2019 per a conéixer l'educació, la formació i l'orientació laboral de la ciutadania de València, així com el que pensen sobre l'oferta cultural i la situació del mercat de treball. L'estudi s'ha fet mitjançant 2.300 entrevistes personals al carrer en una població de més de 18 anys i empadronats a la ciutat, amb un error de mostreig per a la ciutat del 2%.
El regidor de Control Administratiu, Carlos Galiana, ha destacat que la mostra de les entrevistes és "prou important", la mateixa que l'emprada als estudis del CIS (Centre d'Investigacions Sociològiques). Galiana ha recordat el foment del consistori per a "facilitar l'accés de la gent amb menys recursos a més i millor formació".
Opinió
Aquest lloc web fa ús de cookies amb la finalitat de recopilar dades estadístiques anònimes d'ús de la web i millorar el funcionament i personalització de l'experiència de navegació de l'usuari.
Més informació
Aceptar
