VALÈNCIA. Callosa de Segura, l’Alfàs del Pi, Benifaió, Cullera, Bocairent, Oriola, Llíria i Riba-Roja de Túria, huit municipis que, a ull, no tenen massa a veure. Però hi ha un tret comú: tots ells s’han unit per a teixir una xarxa de localitats lliures de masclisme al País Valencià. Un primer pas, ben necessari, és la voluntat de combatre aquesta xacra social. Però també cal formació i coordinació entre els diferents agents de l’àmbit públic perquè l’actuació contra la violència de gènere siga integral i eficaç.
El programa ‘Més segures, més iguals’ s’encarrega d’això, de formar equips multidisciplinaris especialitzats a erradicar aquest problema social començant per la prevenció i la detecció. Tots els perfils professionals són benvinguts, però la Policia Local, la Guàrdia Civil, mestres i personal de serveis socials i de l’àmbit sanitari són l’alumnat potencial d’aquesta formació.
La consultora d’igualtat Equality Momentum va dissenyar des de zero aquest programa. Concretament, les juristes i expertes en igualtat Ana Julián i Elisa Iniesta s’encarreguen de la formació, que conclou amb la constitució d’una mesa local i la redacció d’un protocol d’actuació municipal, “de manera que s’avance en la prevenció de la violència de gènere i es garantisca que l’atenció a les dones en situació de maltractament, així com a les seues filles i fills, siga efectiva”; així ho expliquen Julián i Iniesta.
Integrar la perspectiva de gènere en la cultura de la gestió municipal
Tot això és el resultat de quatre setmanes de treball en equip. Durant la primera part, semipresencial, hi ha 40 hores de formació, segons explica Iniesta a Diari La Veu. Dins d’aquestes hores lectives, s’imparteix temari genèric per a totes les persones que hi assisteixen, però també hi ha sessions específiques per als diferents col·lectius: Policia i Guàrdia Civil; treball social i personal d’igualtat, i personal dels centres educatius i sanitaris.
El temari abordat permet aprofundir en la violència masclista des de totes les seues dimensions com a fenomen social, amb l’anàlisi del marc legislatiu tant estatal com internacional; l’estudi de mesures de protecció, procediments d’actuació i pautes d’acompanyament, i l’aprenentatge d’estratègies de coordinació com a grup per a una intervenció integral.
“Aprofitem els avantatges del treball en equip per a abordar una qüestió polièdrica com és la violència de gènere des de diferents punts de vista. A més, la formació alhora de col·lectius diversos permet generar un sentiment de pertinença, resoldre conjuntament dubtes i compartir experiències, per la qual cosa l’eficàcia del programa augmenta exponencialment. Tot això permet integrar la perspectiva de gènere en la cultura de la gestió municipal diària per a l’actuació contra la violència masclista”, expliquen Julián i Iniesta.
La segona part del programa consisteix en la creació de la mesa local –o d’una revisió, si ja existeix–; després, es crea un reglament per a regular el funcionament d’aquest òrgan. Finalment, es convoquen més reunions per a acordar el protocol d’actuació, és a dir, “per a fixar el full de ruta”, en paraules d’Iniesta.
Un projecte que s’enriqueix poble a poble
Iniesta explica que, malgrat que es parle d’una ‘xarxa d’ajuntaments’, no funciona com una xarxa intramunicipal, sinó municipal. És a dir, es tracta d’una xarxa d’agents dins de cada municipi. No obstant això, conta que conéixer les experiències dels diferents ajuntaments serveix per a enriquir el projecte.
Els huit ajuntaments que hi ha en aquesta xarxa són aquells que enguany es van interessar pel programa ‘Més segures, més iguals’, que es finança gràcies als fons del Pacte d’Estat contra la Violència de Gènere i ha sigut homologat per l’Institut Valencià d’Administració Pública (IVAP). Així doncs, enguany ja no serà possible que s’adherisca cap altre municipi, ja que calia fer-ho abans del 30 de juny. No obstant això, les formadores d’Equality Momentum confien que l’experiència puga repetir-se els anys vinents i, d’aquesta manera, bastir un fort entramat de municipis preparats per a combatre la violència masclista.
