Més sobre el puritanisme. Resposta a Marta Carrió

Joan Garí
10 setembre 2019 06:00h
Imatge: DANIEL GARCÍA-SALA

Escrivia l'altre dia una carta a aquest diari Marta Carrió a propòsit del meu article “Puritanisme”. Ni que siga breument, m’agradaria precisar alguns conceptes. M’acusa la senyora Carrió de parlar frívolament del tema dels abusos sexuals, i de confondre aquesta realitat amb el puritanisme. Ho emmarca tot, en fi, en la lluita feminista contra el patriarcat.

Vegem. Jo crec que una cosa és el feminisme i una altra el puritanisme. El feminisme és un moviment imprescindible que no interpel·la exclusivament les dones, sinó també els hòmens, perquè és una radical exigència d’igualtat. El puritanisme, al seu torn, és una característica del feminisme nord-americà (o d’una part d’aquest), que crec –i espere– que no ha penetrat excessivament a Europa, com ho demostraven els casos de Woody Allen i Plácido Domingo a què feia al·lusió. El puritanisme és, bàsicament, considerar que qualsevol delicte –o pressumpte delicte– relacionat amb el sexe és el pitjor dels delictes possibles. Per això a Allen no se’l deixa rodar als Estats Units a pesar que un tribunal l’ha exonerat de l’acusació d’abusos i a Domingo se l’ha vetat a Los Angeles i Filadèlfia quan encara no ha rebut cap condemna ferma.

La pregunta seria: si Woody Allen haguera estat absolt –o condemnat!– per defraudar Hisenda igual estaria vetat en la seua professió? Si Plácido Domingo haguera estat acusat –o condemnat!– de conduir borratxo i provocar un accident amb danys personals igualment se li impediria practicar el seu ofici? Puritanisme és això, simplement, i no crec que el moviment feminista guanye res deixant-se portar per l’aroma inequívoc de La lletra escarlata, de Nathaniel Hawthorne (un clàssic de la literatura feminista que vaig tindre el plaer de traduir al català ara fa trenta anys).

Dic tot això per si no s’havia entés el meu article original. De tota manera, no cal perdre-hi massa temps: és només una opinió (la meua) i, si no va a favor del moviment de les ones actual, només indica que alguns –encara– tenim idees (pròpies!) i no solament ideologia. Que és, al capdavall, el que ha de buscar un lector exigent en un columnista, segons ho veig jo.

Sí que li diré, senyora Carrió, que per la manera en què escriu sembla vosté una persona intel·ligent i reflexiva. Ha sigut un plaer, doncs, intercanviar idees amb vosté. Pel que fa a mi, tanque així el debat. Atentament.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next