Diari La Veu del País Valencià
El mestissatge ‘a dos’ del Botànic: una fórmula que evita el binomi Compromís-Podem

VALÈNCIA. Els nivells més visibles de l’estructura del Botànic II ja estan tancats. Si les conselleries ja van quedar clares fa unes setmanes, aquest divendres es van anunciar els últims nomenaments en les secretaries autonòmiques –excepte la de Justícia, que és l’única de les 29 que encara queda vacant a l’espera de la proposta de Podem–. Ara només queda conéixer els noms de les persones que ocuparan les direccions generals.

Tot i això, els càrrecs nomenats fins ara són suficients per a fer-se una idea de com s’ha aplicat el mestissatge en l’actual govern, una de les grans apostes en la legislatura passada i que ha sigut repetidament reivindicada per a la que ara comença. Ara bé, l’ensalada Botànica ha passat d’estar conformada pel PSPV i per Compromís a afegir un ingredient més: Unides Podem. Analitzem les claus de la recepta de mestissatge del nou Consell.

Barreja sí, però controlada

Una de les constants és que si l’àrea està dirigida per un partit, la majoria de càrrecs (fins al segon escaló) formen part o estan nomenats a proposta de la mateixa formació. A mode d’exemple, en la Conselleria de Sanitat, que dirigeix la socialista Ana Barceló, una Secretaria Autonòmica la controla una persona designada pel PSPV i, una altra, un càrrec a proposta de Compromís. Per contra, quan el conseller pertany a la coalició, com pot ser el cas de la d’Educació, Cultura i Esport, al conseller Vicent Marzà l’acompanyen en les secretaries autonòmiques un dirigent socialista i una companya de partit.

En el cas de les àrees que controla Unides Podem, soci minoritari integrat per dos partits esquerrans, ocorre el mateix. Per exemple, quant a la conselleria d’Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica de Rubén Martínez Dalmau, una de les dues secretaries autonòmiques recau en el castellonenc César Jiménez, de manera que tots dos membres de Podem estan en superioritat enfront l’altra secretària, Laura Soto –independent, però part de la quota del PSPV–. El mateix passa en la Conselleria de Transparència en mans d’EUPV, on Rosa Pérez Garijo ha incorporat l’exdiputat del partit, Ignacio Blanco, per a ocupar una de les dues secretaries autonòmiques.

En l’anàlisi del mestissatge, l’altra constant és que el PSPV és l’únic partit dels tres que conformen el Botànic que té representació en tots els departaments del Consell a excepció de la Vicepresidència, àrea que controla per complet la dirigent de Compromís Mónica Oltra.

Compromís i Unides Podem, millor separats

La omnipresència dels socialistes provoca, al seu torn, que els càrrecs nomenats per Compromís i Unides Podem no coincidisquen en cap conselleria. Per tant, s’elimina l’opció que ambdues coalicions puguen sumar una majoria en alguna de les àrees del govern, més enllà de les que els pertoquen.

En la pràctica, açò també es tradueix en el fet que Compromís controla un càrrec de segon nivell en totes les àrees excepte en les d’Unides Podem i en la Conselleria de Justícia, Interior i Administració Pública, dirigida per Gabriela Bravo. Açò es deu al fet que la tercera secretaria autonòmica que li correspon a Unides Podem es troba en aquest departament. Es tracta de la de Justícia i anava a recaure sobre l’exdiputada de Podem Fabiola Meco, però aquesta ha rebutjat el càrrec per a tornar a exercir com a professora ajudant de doctor en la Facultat de Dret de la Universitat de València. Així, es tracta de l’única secretaria autonòmica que queda pendent d’ocupar.

Presidència i Vicepresidència, fora de l’equació

En els dos principals departaments del Consell, la Presidència –exercida per Ximo Puig– i la Vicepresidència –en mans de Mónica Oltra–, el mestissatge no s’aplica. D’aquesta manera, tant els socialistes com els de Compromís podran gestionar les seues competències sense preocupar-se de veus discordants –més enllà de les que es puguen donar al sí dels partits–. Totes dues àrees –cal afegir la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives a la Vicepresidència– són les que més alts càrrecs de segon nivell acumulen: sis en el cas de Puig i cinc en el d’Oltra.

Precisament, aquest caràcter exclusiu d’ambdues àrees revela que la Vicepresidència Segona que Martínez Dalmau va aconseguir arrencar als seus socis durant les negociacions no té, en la pràctica, el mateix pes que la d’Oltra. De fet, li corresponen dos secretaries autonòmiques (com a la resta de conselleries) i, en aquest cas, en l’organigrama ja s’aplica el mestissatge amb el nomenament d’una alt càrrec a proposta del PSPV.

Comparteix

Icona de pantalla completa