Elies Monxolí revisita Ítaca a través del mite d’Ulisses i de la seua odissea per a tornar a casa després de la guerra de Troia.
El text d’Homer ha inspirat al músic valencià un magnífic treball on recrea el viatge de l’heroi. El més astut dels guerrers que acudiren a la guerra de Troia, el que va idear el famós cavall que acabaria amb els Troians. Però un viatge on les aventures d’Ulisses se centren en les trobades femenines, en el recorregut emocional i sentimental on sempre el seu far no deixa de ser la seua estimada Penélope.
Per a Elies Monxolí, Ulisses no és altre que Ningú, el nom que li serví per a lliurar-se del gegant Polifem, i així titola el seu llibre-disc, L’odissea, el viatge de ningú. Tot un símbol que dóna força a l’aventura en la qual s’enfronta al gegant, on l’enginy i la intel·ligència superen la força, una manera de donar-nos a entendre que per al músic és en aquests valors on descansen els principis sobre que es basteix el nostre passat i hem de construir el nostre futur.
Amb una música tendra i cadenciosa, amb unes melodies que t’acaronen, et sens abraçat, bressolat en cadascuna de les interpretacions on el músic valencià fa un viatge de ficció que du l’heroi fins a les nostres terres. Harmonies que et recorden a Lluís Llach immediatament, com ens explica Laura Borràs al seu magnífic pròleg i estudi del llibre disc. Un treball nodrit i farcit de referències culturals com molt bé explica l’amiga Laura al seu estudi introductori.
Poder comptar amb Amalia Garrigós en la narració dels relats que s’intercalen entre les cançons ens diu de la qualitat dels acompanyants d’Elies Monxolí en aquesta obra artística. La narració d’Amalia Garrigós esdevé el complement perfecte que enreixa les cançons amb el transcurs d’una aventura melòdica fascinant. Un llibre disc en el qual compta amb la col·laboració de l’orquestra simfònica d’Albal i Alboraia i dels arranjaments de guitarres i baix així com de la producció de Nacho Mañó.
Un espectacle que es presentava a Carcaixent i que ve recorrent una bona part del territori valencià, entre altres ha estat el passat mes de juny a Albal i a més hem pogut gaudir recentment d’ell a poblacions com Ondara o Castelló de la Ribera.
Una joia per als sentits que ens acosta als mites de la mediterrània, eixe espai ancestral de vida i de connexió que amb projectes com el d’Elies Monxoli tornen a ser punt d’aplec en lloc de fronteres que allunyen als ciutadans de les diferents cultures i continents. Tant de bo aquest i altres projectes ens acosten a comprendre la nostra herència intercultural i la necessitat que el mare nostrum torne a ser un espai de vida en lloc d’un espai de mort.
