Una persona de Massamagrell disposa d’un metro cada 15 minuts per a anar a Mislata. Aquesta és la reflexió que em faig cada matí quan vaig a treballar d’Elx a Alacant amb el meu cotxe, ja que no existeixen moltes opcions de transport públic. A la nostra província això no és un cas aïllat. Alacant i Elx són la segona i la tercera ciutat més grans de la Comunitat Valenciana. Entre elles es troba el polígon industrial de Torrellano, un dels més consolidats del territori nacional, dues universitats públiques i l’aeroport de l’Altet, amb el major trànsit aeri de la comunitat. No obstant això, la connexió entre aquests punts neuràlgics a través del transport públic és escassa i ineficient.
L’àrea metropolitana d’Alacant-Elx, que engloba des de Sant Joan fins a Crevillent, compta amb 757.085 habitants (segons dades de l’INE de 2014), de manera que és la huitena àrea metropolitana més poblada d’Espanya. Aquesta àrea encara es podria ampliar si tenim en compte localitats pròximes com Torrevella, Oriola, Elda, Villena o, fins i tot, Benidorm.
La zona és una de les destinacions turístiques més importants del país i gaudeix, a més, de molta indústria, que comporta continus desplaçaments diaris. Les dades conviden a pensar que els usuaris gaudim d’una xarxa de transport públic d’acord a una zona que hauria de ser tractada com un aèria metropolitana i no com un cúmul de ciutats disgregades. Però no és així. Fins al punt que l’aeroport d’Alacant-Elx és el pitjor comunicat (per carretera i ferrocarril) del Mediterrani, només després del de Marràqueix.
Visc a Elx, una ciutat amb més de 230 mil habitants. Per treball he hagut de desplaçar-me en els últims deu anys cobrint distàncies amb cotxe que no superen la mitja hora, a localitats properes com Asp, Elda o, fins i tot, Alacant. Malgrat haver-ho demanat, en cap ocasió he pogut fer ús del transport públic, per falta d’horaris i inclús de recorregut. El cotxe particular, contaminant, car i insegur, és l’única alternativa.
A l’est d’Elx es troba el Parc Empresarial, amb més de 12.500 empleats (segons dades publicades en el Diario Información el 12 d’octubre de 2018). A 20 km està la capital, Alacant, amb més de 330.000 habitants. La mobilitat diària entre les dos ciutats és complicada mitjançant transport públic. Els trens de Rodalia passen una vegada cada hora i els festius cada doshores. És car, impuntual, amb parades innecessàries i amb horaris, a part d’escassos, que no s’ajusten als horaris laborals. Per posar una analogia, una vegada més, a la província de València, el tren de rodalia de Gandia a València ix cada mitja hora, i en hores punta del dia, cada 15 minuts, i això que és un trajecte d’una hora i és una ciutat molt més petita. Em pregunte: Per a cobrir un trajecte de mitja hora entre la segona i tercera ciutat més poblades de la Comunitat tenim un tren cada hora? No crec que siga just, no som tots valencians? D’altra banda, l’autovia A-7 es col·lapsa cada matí i les entrades de les dos ciutats se saturen. En els desplaçaments cap al nord, la temuda A-31 per a arribar a localitats com Elda o Villena concentra camions i molts punts negres. Sense oblidar que ciutats com Torrevella, sense anar més lluny, estan privades de línia de tren. Aquesta pobra connexió ens deixa un indignant escenari per als ciutadans en el nostre dia a dia.
Un transport públic real i eficaç és l’assignatura pendent de les nostres ciutats. Evita accidents de trànsit, redueix la contaminació, crea nous llocs de treball i, no menys important, redueix estrés. Necessitem inversions que transcendisquen les meres intencions o paraules per a cobrir la demanda de mobilitat en l’àrea metropolitana que engloba des de Sant Joan fins a Torrevella, passant per Alacant, Elx, Oriola o Santa Pola. No necessitem intencions sobre paper, necessitem fets. Urgeix que entenguem que aquesta és una zona pròspera, poblada i amb potencial dins de la Comunitat Valenciana i el territori nacional.
