VALÈNCIA. La científica Margarita Salas (Astúries, 1938) ha mort a Madrid aquest dijous, 7 de novembre, segons han confirmat a Europa Press fonts del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), d’on era investigadora al Centre de Biologia Molecular ‘Severo Ochoa’. Llicenciada en Ciències Químiques, va ser deixebla de Severo Ochoa, amb qui va treballar a Nova York.
Juntament amb el seu marit, el també científic Eladio Viñuela, es va encarregar d’impulsar la investigació espanyola en el camp de la bioquímica i de la biologia molecular.
En l’actualitat, tal com recull l’agència SINC, Salas continuava treballant en el seu laboratori del Centre de Biologia Molecular ‘Severo Ochoa’ com a professora ad honorem. De fet, el juny passat va rebre a Viena el premi a l’Inventor de l’any 2019, entregat per l’Oficina Europea de Patents, en dues categories: assoliment d’una vida i vot popular. Va ser un doblet mai abans vist en els 14 anys d’història del guardó.
Entre els assoliments de la seua carrera, es troba el descobriment de l’ADN polimerasa del virus bacteriòfag phi29, que té una aplicació crucial en biotecnologia: permet amplificar l’ADN de manera senzilla, ràpida i fiable. Aquesta tecnologia ha sigut una de les patents més rendibles del CSIC.
En una entrevista publicada l’any passat en SINC, Salas parlava del seu interés a continuar treballant en el laboratori i confessava el seu somni per a la ciència espanyola: “Diners. Ara mateix és un desastre, i els diners són la millor manera de demostrar que es valora la ciència”.
Un referent que creia ser “una persona normal”
Margarita Salas sempre va rebutjar la comparació amb Marie Curie: “Jo crec que no fa falta ser un geni per a ser bona científica. Jo em considere una persona absolutament normal”. La casualitat ha volgut que haja mort el mateix dia del naixement de la científica polonesa.
Salas va fundar el primer grup de recerca en genètica molecular d’Espanya l’any 1967 i, al llarg de la seua carrera, va rebre nombrosos premis internacionals i estatals, entre els quals es troben la Medalla Mendel, el Premi Rei Jaume I, el Premi Nacional Ramón y Cajal, el Premi L’Oreal UNESCO i la Medalla Echegaray. Salas va ser a més membre de l’Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units.
Sobre una possible retirada, deia: “No ha d’haver-hi jubilació per a un científic. Si vol, que es retire, però si no vol i està en bones condicions, per a què? Té tota l’experiència que donen els anys i pot produir molt”. Margarita Salas ha mort com sempre va voler viure, en plena activitat investigadora.
