Mor Neus Català, l'última catalana supervivent del camp de concentració nazi de Ravensbrück

La lluitadora antifeixista va escriure un llibre en el qual recollia testimonis de dones espanyoles deportades
13 abril 2019 20:01h
Neus Català ha mort als 103 anys. / ACN

BARCELONA. La lluitadora antifeixista i última supervivent catalana del camp de concentració nazi de Ravensbrück, Neus Català, ha mort aquest dissabte als 103 anys al Geriàtric Guiamets. El soterrar serà a Móra d'Ebre (la Ribera d'Ebre). El passat mes de novembre també va morir Paco Aura, l'alcoià que va sobreviure al camp de concentració de Mauthausen.

Nascuda als Guiamets, al Priorat, el 6 d'octubre del 1915, Català era presidenta de l'Amical Ravensbrück des de la seua fundació, l'any 2005. Va rebre la Creu de Sant Jordi l'any 2005; la Medalla d'Or al Mèrit Cívic de l'Ajuntament de Barcelona, el 2014, i la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya, el 2015. En iniciar-se la Guerra Civil, Català, filla de camperols, va impulsar les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya dels Guiamets i, poc després, es va establir a Barcelona. El 1939 va creuar la frontera francesa, però l'esclat de la Segona Guerra Mundial i la caiguda de França la van portar a implicar-se en la resistència. Va ser detinguda pels nazis arran de la seua tasca dins dels maquis i el 1944 la van traslladar al camp de concentració per a dones de Ravensbrück. 

Filla de camperols, es va dedicar a les feines del camp fins que va esclatar la Guerra Civil. Arran de les hostilitats, Català va ser una de les organitzadores de les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya dels Guiamets. A mitjans del 1937 va decidir establir-se a Barcelona, on va seguir amb els seus estudis d'infermeria. Durant aquest període, va treballar com a infermera a l'assistència social i va ser destinada a Premià de Dalt com a cap sanitària d'una colònia infantil.

La derrota republicana la va obligar a marxar a l'exili francés. Va creuar la frontera amb 180 nens refugiats d'una colònia infantil de Premià de Dalt que estaven sota la seua cura. L'esclat de la Segona Guerra Mundial el setembre del 1939 i la caiguda i ocupació de França el juny del 1940 per les tropes alemanyes la van portar a implicar-se a la resistència francesa, juntament amb el seu marit. La seua tasca dins dels maquis va acabar amb la seua detenció per part dels nazis l'11 de novembre del 1943. Reclosa i maltractada a Llemotges, el 1944 va ser deportada al camp d'extermini per a dones de Ravensbrück. Després de dos mesos de viure en unes condicions terribles, va ser traslladada al Kommando d'Holleischen (Txecoslovàquia), que depenia del camp de concentració de Flossenbürg, per a treballar en una xicoteta indústria de guerra. Va romandre en aquest centre fins al seu alliberament per les tropes aliades el 6 de maig del 1945.

Amb la fi de la Segona Guerra Mundial, i gràcies a adquirir la nacionalitat francesa, va dedicar els seus esforços a lluitar contra la dictadura franquista. El seu passaport francés li va permetre entrar regularment a l'estat espanyol i fer tasques d'enllaç entre els membres del PSUC exiliats a França i els sectors opositors de l'interior de Catalunya.

El 1962, en una nova mostra de la seua tasca d'opositora al règim franquista i de compromís amb la història, va participar en la fundació clandestina de l'entitat Amical Mauthausen, juntament amb altres deportats, en defensa de la memòria dels deportats catalans i espanyols a tots els camps d'extermini nazis, i del Comitè Internacional de Ravensbrück. D'aquesta manera, va iniciar també la seua feina de recuperar i preservar la memòria de tots els que van perdre la vida en aquests centres d'internament.

A finals dels anys 60 va començar a treballar per a recuperar la memòria històrica de les dones resistents i deportades. Amb tot el material escrit i oral que va recollir, va confeccionar la primera part d'un memorial de les dones espanyoles a la Segona Guerra Mundial. Es tracta d'una relació de dones espanyoles que van pertànyer a la Resistència a França que ha recollit més de 92.000 entrades.

De la resistència i la deportació

El seu compromís amb la restauració de la memòria d'aquelles dones va més enllà i va publicar, l'any 1984, el llibre De la resistència i la deportació: 50 testimonis de dones espanyoles, que inclou testimonis directament o indirectament relacionats amb l'exili, la resistència i la deportació, inclòs el seu. A més, va impulsar i presidir l'any 2006 l'Amical de Ravensbrück.

next