'La mort de Guillem': el retrat dels Agulló després de l'assassinat feixista

València acull el rodatge de la pel·lícula de Carlos Marques-Marcet, que relata la batalla social i judicial de la família perquè el succés fora considerat com a crim polític
12 desembre 2019 06:00h
Els pares del jove han treballat braç a braç amb el director de la pel·lícula, Carlos Marques-Marcet, perquè es reproduïsca una imatge fidedigna del seu fill i de la situació que van viure entre els anys 93 i 97. / SARA BORT

VALÈNCIA. Han passat més de 26 anys de la mort de Guillem Agulló. Uns anys gens fàcils per a la seua família, convertida també en focus de les amenaces i increpacions de la ideologia botxí i responsable de l'assassinat del seu fill. El 1993, la localitat de Montanejos va ser testimoni d'un crim polític que convertiria Guillem Agulló en un màrtir de l'esquerra valenciana. El jove antifeixista de Burjassot i militant de Maulets era assassinat per Pedro Cuevas, pertanyent a un grupuscle d'extrema dreta. Cuevas, que va ser condemnat a 14 anys de presó –dels quals només en va complir 4– va acabar amb la vida de Guillem només per defensar els seus ideals. Els anys posteriors, la família de Guillem lluitaria per a demanar justícia per la mort del seu fill i aconseguir que es reconeguera com un crim polític.

El dol de la família del jove i la batalla contra l'oblit és el que recull la nova pel·lícula de Carlos Marques-Marcet, La mort de Guillem. Es tracta d'un treball de Lastor Media, SUICAfilms i Som Batabat Produccions en coproducció amb À Punt i Televisió de Catalunya. El rodatge de la pel·lícula es va iniciar el passat 25 de novembre i es preveu que finalitze el pròxim 20 de desembre. Respecte a la data de llançament, tot apunta que s'estrenaria a les pantalles –a les petites, ja que està concebuda com una TV Movie– durant la tardor del 2020.

Aquests dies, un institut de València ha pres la forma d'un set de rodatge. L'escenari: el tribunal on es va celebrar el primer dels juís a l'assassí de Guillem, Pedro Cuevas, que formava grup d'un grup d'extrema dreta conegut com a Marxalenes Cuarto Reich.

La pel·lícula naix en ple context de crisi política i d'auge de l'extrema dreta que es confon amb la realitat dels anys 90 i la vida que va viure la família de Guillem Agulló. Les amenaces, les pintades a prop de casa, les telefonades i les pancartes als partits de futbol formaven part de la quotidianitat més esmorteïdora per als Agulló. Ara, reviure tots aquests anys, rebuscar entre les fotografies i records ha suposat reobrir una mica unes ferides que daten de més de 26 anys enrere. "Sagnarem un mica, però és en positiu", explica el pare del jove, Guillem Agulló. "Ja hem arribat a molta gent amb la nostra lluita; aquesta pel·lícula és una forma d'arribar a determinades persones com d'altra forma no podríem fer-ho", insisteix Carme Salvador, la mare del militant antifeixista.

Els pares del jove han treballat braç a braç amb el director de la pel·lícula, Carlos Marques-Marcet, perquè es reproduïsca una imatge fidedigna del seu fill i de la situació que van viure entre els anys 93 i 97. És impossible, però, no sentir-se "atordits" de recuperar totes les lluites perdudes i guanyades que han forjat en la memòria. Si bé és cert, també han tractat de mantindre's, en certa forma, al marge de la producció per a no engrandir les escletxes personals que encara costen de tancar. Tot i així, la germana de Guillem ha contribuït també al rodatge i interpretarà uns dels personatges.

El director de la producció Carlos Marques-Marcet ha compartit tot el procés creatiu per a tractar per a respectar al màxim a Guillem Agulló, amb tot el que representa i, especialment, humanitzar la persona més enllà del personatge. "No volem que s'utilitze ni s'intoxique la seua figura: volem veure contrastat qui es va veure com a màrtir i símbol de la lluita sent un xaval de 18 anys". I, amb això, el dolor de la família ha construït durant tants anys, als carrers, amb protesta i, des de casa, amb silenci. "El silenci en la quotidianitat és l'arma més poderosa per a expressar el dolor", explica el director de cintes com Terra Ferma o 10.000 km.

Quan la realitat s'infiltra en el rodatge

La pel·lícula naix en un context de reviscolament de l'extrema dreta i els missatges d'odi. Els mateixos que es repetien diàriament a casa dels Agulló. Els productors, Rafa Molés, Marc Roma i Sergi Moreno, conten com, gravant l'escena d'una manifestació, una persona aliena al rodatge els va increpar de forma espontània que no havien d'estar allà. "La por no és la mateixa a la d'aquells anys, ni molt menys, però part d'ella s'ha traslladat al rodatge", explica Molés. El primer actor triat per a interpretar el paper principal va rebutjar finalment participar en el rodatge perquè no volia convertir-se "en un altre Guillem".

No és l'únic aspecte en el qual la realitat s'ha camuflat amb els personatges del rodatge. És el cas de l'actor que interpreta el personatge de Guillem Agulló: Yanni Collado. Ell no havia nascut quan van assassinar Guillem, però coneix la seua història i el que representa. Yanni, de 22 anys, també és de Burjassot i participa en les protestes dels col·lectius antifeixistes. "Tots el coneixem com a figura 'idealitzada', però cal interpretar-lo sense baixar-lo del pedestal". Compartir les mateixes idees que el jove assassinat ha servit de preparació constant i per a empatitzar amb ell, i amb tota la família. Aquesta coincidència entre la realitat i la futura pel·lícula també es dona en els joves que interpreten als militants d'extrema dreta implicats en l'assassinat de Guillem: són també de Marxalenes.

Un dels perills que també s'ha traslladat al rodatge és que, sovint, la realitat supera la ficció. Els successos que els Agulló van viure durant els mesos posteriors a la mort del seu fill van resultar, fins i tot, massa cruents com per a ser exposats en la pel·lícula. "Hem tractat de desdramatitzar successos que li restaven credibilitat a la producció", ha explicat Marques-Marcet.

La lluita continua

Aquesta pel·lícula ve acompanyada de la campanya social i política 'La Lluita Continua', que denuncia la impunitat de l'extrema dreta els darrers 40 anys; reivindica la lluita contra el feixisme, i alerta sobre l'auge del discurs xenòfob i racista. A la iniciativa s'estan sumant personatges de tots als àmbits socials i implicarà també la publicació del llibre de Núria Cadenes sobre l'assetjament que va viure la família els anys posteriors a la mort del fill. I, després de tant de temps, quasi ho consideren una victòria. Ho conta el pare de Guillem: "Després de tants anys, la batalla de Guillem ja s'ha guanyat i ara se sap que va ser un assassinat polític".

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next