Una mostra del Centre del Carme recupera la memòria històrica de les oblidades

L'exposició 'On germinen els silencis', que s'inaugura aquest dimecres, visibilitza amb perspectiva de gènere la repressió franquista
6 març 2019 06:00h
L'exposició té com a objectiu mantindre viva la memòria i posa el focus en els fets ocorreguts a Pozos de Caudé. / D.L.V.

VALÈNCIA. "Els homes sempre han escrit tant la història dels vençuts com la història dels guanyadors i nosaltres, les dones, sempre hem sigut les perdedores", expressa Irene Ballester Buigues a Diari La Veu. Una xacra que ara, amb l'exposició On germinen els silencis, aquesta gestora cultural i comissària d'art ajudarà a reparar. La mostra, que s'inaugura aquest dimecres al Centre del Carme, recull el treball de diferents artistes per a visibilitzar la repressió franquista i recuperar la memòria històrica des de la perspectiva de gènere.

On germinen els silencis té com a objectiu mantindre viva la memòria i posa el focus en els fets ocorreguts a Pozos de Caudé, un espai situat entre Albarracín i Terol on van ser afusellades, segons fonts de l'època, més de mil persones i foren soterrades en pous de calç. "Molts dels cadàvers que hi havia allí van ser traslladats els anys 50 i 60 al Valle de los Caídos per a ser soterrats", ens conta Ballester, qui recorda que, en aquella època, "es van cometre uns crims i una vulneració dels drets humans en la zona de Terol de gran magnitud, perquè era una zona franquista".

El projecte expositiu que acull ara el Consorci de Museus sorgeix arran d'una col·laboració entre la galeria Coll Blanc espai d'art i l'associació Pozos de Caudé de Terol, una entitat que lluita per la recuperació de la memòria històrica i que denuncia la vulneració dels drets humans en aquella zona. "Cadascun dels artistes ha treballat d'una forma poètica per a visibilitzar el que va succeir", exposa la comissària de l'exhibició. A més, destaca que aquesta és "una exposició pionera" en la recuperació de la memòria històrica també des de la perspectiva de gènere, perquè "les dones han sigut les grans oblidades de la història, tant per ser dones com per ser republicanes".

"Si recuperem la memòria històrica des de la perspectiva de gènere, entendrem què està passant amb les dones en l'actualitat", assenyala Ballester, qui explica a Diari La Veu que les dones republicanes representaven el model de dona totalment contrari al franquista. "Eren dones que sabien que podien divorciar-se, ser lliures, es començava a parlar d'avortament, eren dones que podien votar i, per primera vegada, havien sigut elegides ciutadanes; mentre que el model franquista representava l'abnegació, la submissió i la maternitat", ressalta la comissària de la mostra, qui indica que aquesta posició de les dones republicanes les va fer patir "un escarni molt fort, les obligaven a rapar-se els cabells, a beure's oli de ricí o a ser assetjades nues pel carrer".

Els artistes han treballat directament a Terol per a narrar des del seu estil i a través de la poètica de l'art la història de les víctimes. / D.L.V.

Tota aquesta vulneració dels drets de les dones vol ser narrada amb aquesta exposició, que es pot veure des d'aquest dimecres a la sala Dormitori del Centre del Carme, amb obres dels artistes Jose Miguel Abril, Pepe Beas, Remedios Clérigues, Marie Pierre-Guiennot, Alejandro Mañas, Joan Tosca Cuquerella i Art al Quadrat. Uns artistes que han treballat directament a Terol per a narrar des del seu estil i a través de la poètica de l'art la història de les víctimes, amb la voluntat de sanar, reparar i recuperar la memòria històrica.

Un d'aquests artistes, Alejandro Mañas, ha sigut l'encarregat d'il·lustrar el cartell de l'exposició amb un esborrany, que fa al·lusió a "com s'ha esborrat la memòria històrica i com el silenci ha sigut el que ha predominat en aquesta època del nostre país", explica Ballester. Mañas, qui compta amb diferents obres en l'exposició, explica a Diari La Veu que ha treballat amb fonts primàries per a l'elaboració de les peces, amb documentació i testimonis directes recollits al municipi de Cella.

Així, l'obra Sonidos a la libertad recull paraules de dolor dels testimonis de Cella a manera de cura i cada 30 segons sona un tret com si es tractara d'un afusellament. Mañas subratlla que ha volgut "recuperar eixa història de primera mà" a través d'entrevistes amb víctimes o familiars directes, "per a contar la història de la manera més fidedigna possible sense distorsionar".

En el seu treball d'investigació, Mañas també va trobar correspondència de l'època que trasllada al públic amb l'obra Mi última noche. A través d'un gran quadre i d'un xicotet oratori on el públic es pot recolzar i escoltar un testimoni, Mañas conta l'acomiadament d'un home de la seua dona embarassada perquè eixa nit sap que l'afusellaran. La peça evoca "el dolor psicològic d'eixa persona que no es pot acomiadar".

Artistes de la mostra

Art al Quadrat recorda en les obres la història de les dones rapades pel franquisme i conta com dones republicanes eren obligades a cantar jotes davant de polítics franquistes o membres de l'exèrcit sublevat franquista, abans de ser afusellades. Per la seua banda, Remedios Clérigues arreplega ferralles procedents encara de la Guerra Civil per a reconstruir el cos d'una dona en una escultura i recordar com "els cossos de les dones sempre són vulnerats i explotats".

El fotògraf Joan Tosca Cuquerella observa a través de la imatge llocs on els drets de les persones han quedat vulnerats, alhora que ressalta eixe silenci que hi ha hagut després de la transició democràtica que ens ha fet oblidar. La mostra On germinen els silencis també recull les peces de Jose Miguel Abril, Pepe Beas i Marie Pierre-Guiennot, que ajuden a reflexionar sobre la memòria, alhora que visibilitzen les víctimes oblidades per la història.

next