VALÈNCIA. “L’holocaust nazi no va afectar només víctimes jueves; l’holocaust nazi va deixar marca en la nostra societat”. D’aquesta manera ha començat la seua intervenció Amalia Rosado en la presentació de la mostra Les víctimes valencianes del nazisme. Ella, junt amb Carles Senso, és la comissària d’aquesta exposició que vol traure de l’oblit els 678 valencians que van passar pels ‘camps de la mort’ dissenyats pel govern hitlerià. 400 d’ells –i d’elles, perquè també hi havia dones– van ser exterminats a Mauthausen, Buchenwald, Dachau i Ravensbrück.
Senso s’ha expressat en el mateix sentit quan ha dit que “és molt fàcil parlar de l’extermini nazi quan parlem de jueus, però no de veïns d’Alzira, de Xàtiva o de Carcaixent”. A més, ha criticat el “silenci obligat” de les víctimes i els familiars d’aquesta repressió: “Es pot justificar durant la Transició però no més endavant”. “Durant dècades s’ha eludit aquestes víctimes”, ha afegit.
Com s’indica en l’exposició, la deportació a camps nazis va afectar totes les comarques valencianes. No obstant això, les dues Riberes –amb 39 persones–, el Baix Maestrat –amb 37–, el Baix Segura –amb 35–, l’Alcoià –amb 34– i el Vinalopó –amb 32– van ser les que més veïns van veure marxar.
Seguint amb la línia duta a terme al llarg de la legislatura, la Delegació de Memòria Històrica de la Diputació de València ha obert aquest dilluns l’exposició amb l’objectiu de reconéixer les víctimes de la dictadura franquista i de la barbàrie nazi i, d’aquesta manera, poder exercir la memòria, justícia i reparació que mereixen. Com els mateixos organitzadors han reconegut, es tracta d’una mostra “modesta” però, malgrat això, durant aquesta setmana tractarà de complir el seu objectiu: situar les víctimes al lloc on es mereixen. “Cal conéixer aquestes víctimes i donar-les a conéixer a les noves generacions”, ha remarcat Rosado.
Per a Senso, el més important d’aquesta exposició ha de ser la proximitat. Per això, ha convidat les escoles a visitar la mostra. I, si bé reconeix que les fotos en blan i negre poden distanciar els més joves, creu que el fet que parlen de gent dels seus pobles els hi acostarà. No són, però, unes imatges cridaneres. “Cal destacar el que importa sobre el que impacta”, ha dit Rosado, per a remarcar que “no podem canviar el passat però sí evitar repetir els seus errors”. I ha afegit: “Fa 80 anys, els refugiats érem nosaltres”.
Així, fins al dia 20 de maig, al pati del Palau de la Scala diversos panells posen de manifest “una veritat massa incòmoda”, que “la pau es va construir al nostre país des del silenci i l’oblit a les nostres víctimes”, en paraules de la comissària. Cartes, mapes sobre la procedència de les persones deportades, portades de diaris i cartells de l’època són alguns dels materials que es poden observar. Ara bé, hi ha dos elements que destaquen especialment: una columna al mig del pati amb els noms de les víctimes de cada poble valencià i el vestit de ratlles de la suecana Virtudes Cuevas.
Cuevas és protagonista d’aquesta exposició, que introdueix la perspectiva de gènere per tal de “fugir del discurs masculinitzat”. Carles Senso ha descrit Cuevas com “un exemple de gent que va lluitar fins a la mort per la democràcia”. A més, és un referent de les dones “com a resistència i no sols com a víctimes de l’opressió”.
