VALÈNCIA. La Mostra de València-Cinema del Mediterrani, que celebrarà la 34 edició del 24 d’octubre al 3 de novembre del 2019, inclourà en la programació una mirada al cinema egipci dirigit per dones amb la projecció de dotze títols.
Junt amb el repàs del nou cinema fet en el mediterrani en la seua Secció Oficial i la Secció Informativa, la Mostra de València-Cinema del Mediterrani vol visibilitzar la creació cinematogràfica egípcia feta per dones. El cicle ‘La revolució de la dona al cinema egipci’ aborda la diversitat de punts de vista que es genera en aquest cinema, des del més comercial al polític.
La primavera àrab que va emergir en el nord d’Àfrica va ser una oportunitat fonamental per al canvi de la figura de la dona en la societat. D’aquell moviment i amb el trencament estereotips, el programa de Mostra de València projectarà dotze pel·lícules de huit directores: Kamla Abu Zekry, Sandra Nashaat, Ayten Amin, Mariam Abou Ouf, Hala Khalil, Hala Lotfy, Nadine Khan i Amal Ramsis.
A més, es realitzarà una taula redona amb set de les directores del cicle amb l’objectiu d’acostar al públic les diferents realitats polítiques, de gènere i culturals a Egipte. “És una mirada al cinema fet per dones en el món àrab i la seua tasca com a exponent d’una realitat que ningú més està en posició de representar”, apunta la regidora de Patrimoni i Recursos Culturals de l’Ajuntament de València, Glòria Tello.
Yom lel-Sittat/A Day for Women, de Kamla Abou Zekr, analitza les relacions de gènere i toca el tema del creixent fanatisme religiós. La cinta retrata un barri pobre del Caire on s’inaugura una piscina pública. Els diumenges estan reservats per a dones, però la decisió no agrada als homes. La situació dona motiu a un retrat tragicòmic del final de l’era Mubarak. La cinta, del 2016, va ser Premi del públic en l’Arab Film Festival.
En aquest context de revolució política sorgeix també el llargmetratge Tamantashar Yom/18 Days, un treball col·lectiu realitzat el 2011 per deu directors egipcis i format per diversos curtmetratges independents que ofereixen testimoniatge de la revolta que va acabar amb la dimissió de Hosni Mubarak després de trenta anys en el poder. Una altra pel·lícula que posa el focus en la revolució de la plaça de Tahrir és Nawara (2015) d’Hala Khalil.
Thrillers i comèdies
Dos thrillers dirigits per Sandra Nashaat ens donen el pols del cinema d’acció i més comercial de la indústria egípcia dirigit per dones: Masgoon Transit/Transit Prisoner (2008), un trepidant treball sobre espies, i El-Maslaha (2012), reeixida superproducció sobre narcotraficants.
La programació compta a més amb quatre comèdies: Cas wa lask/Cut and Pasture (2006), d’Hala Khalil; Bebo Wa Bashir (2011), de Mariam Abou Ouf; Harag W’ Marag/Chaos, Disorder (2012), de Nadine Khan, i Villa 69 (2013), d’Ayten Amin. Les pel·lícules dramàtiques Wahed-Sefr/One-Zero (2009), de Kamla Abou Zekri, i Al-khoroug Iel-nahar/Coming Forth by Day (2012), d’Hala Lotfy.
Completa el cicle un treball de no-ficció: el documental You Come from Far Away (2018), d’Amal Ramsis, guardonat com el millor documental en el Festival de Chicago. La pel·lícula relata l’extraordinària història d’una família palestina que al llarg del segle passat es va dispersar com a conseqüència de la guerra civil espanyola, la segona guerra mundial i la guerra civil libanesa.
Activistes en la seua quotidianitat
Des dels noranta, el cinema egipci ha experimentat una notable incorporació de dones cineastes. Fins llavors, el nombre de directores àrabs era encara minoritari i els noms més coneguts eren els de les tres pioneres que van iniciar la indústria fílmica a Egipte: Aziza Amir, Assia Dagher i Mary Queeny.
No obstant això, els temes dels treballs d’aquestes pioneres eren completament comercials sobre la base dels criteris de l’època i no tocaven els drets de la dona. És a partir dels 70, i especialment els 80, quan es comencen a veure pel·lícules en les quals apareixen dones i tracten tímidament sobre els seus drets.
Segons expliquen des del festival valencià, amb l’arribada d’una nova generació de directores egípcies, les pel·lícules comencen a centrar-se en la vida quotidiana de les dones i funcionen com un catalitzador important del feminisme a Egipte i en el món àrab.
