Mural d'un país muixeranguer (I) Les muixerangues del nord

15 novembre 2019 06:00h
Muixeranga de Barcelona. / LAIA PÉREZ RICO

Al País Valencià hi ha més de 2.000 persones que practiquen amb regularitat les muixerangues. Però, d’on són les colles amb què xalem per places i carrers arreu del territori? En aquest article us desvetllarem part d’aquests secrets i a més us presentarem les muixerangues de les comarques nord.

La Renaixença de les muixerangues es produeix entre finals del s. XX i principis del s. XXI, gaudint del període més dolç a partir de 2011, any en què la Mare de Déu d’Algemesí és reconeguda per la UNESCO com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat i que té entre les seues expressions culturals més reconegudes la participació de les muixerangues d’Algemesí.

Avui ens centrarem en les muixerangues de les comarques nord, motiu pel qual cal fer menció obligada als antics balls celebrats encara avui: el dels Varetes del Forcall i el dels Dansants de Peníscola, que acabaven la dansa amb una torre de tres altures d’estructura semblant i recitant una lloa pel dansaire que s’enfila al tercer pis. Al Forcall l’executen xiquets i construeixen una estructura de 5 a la base, 3 a sobre i 1 dalt de tot. A Peníscola, en canvi, són adolescents i posen 3 xicots a la base.

Però les torres humanes actuals no sorgeixen a les comarques de Castelló per influència d’aquestes danses o les desaparegudes de Sogorb, Nules o Castelló, sinó per la muixeranga d’Algemesí, amb un ventall amplíssim de figures de fins a 6 alçades.

L’any 2013 apareix la primera muixeranga al nord del País: la Muixeranga de Vinaròs. Aquesta pren -com altres ja ho havien fet abans- el repertori de figures d’Algemesí com a referent.

La muixeranga de Vinaròs és, ara com ara, una colla de 4 altures, xicoteta en nombre (al voltant de 25 persones) però molt reconeguda per la seua destresa i mestratge tècnic. Vesteix blanc i roig en al·lusió als colors de la seua ciutat i arlequinada, en clar reconeixement a la característica roba d’Algemesí. Habitualment actua al nord de la província de Castelló i sud de Tarragona. La seua diada és a finals d’octubre i també és fixa en el programa de l’Aplec dels Ports des de fa anys.

Entre els seus mèrits està el de ser, amb quasi seguretat, la muixeranga amb menys caigudes de totes. Sense anar més lluny, porten des de febrer de 2017 sense tocar terra, un temps en què han executat més de 400 figures. Entre el seu repertori destaca com a muixeranga més icònica el Banc (figura de la imatge).

 Figura del Banc. Muixeranga de Vinaròs. / M. de Vinaròs

El novembre de 2013 sorgeix la Conlloga Muixeranga de Castelló. Originàriament vestia amb brusa de vions, però tothom la reconeix per la inconfusible camisa groc terrós, el pantaló blanc i la faixa roja que llueixen els 200 i escaig socis (una xifra que la converteix en la colla més nombrosa del Nord). La Conlloga, com els agrada anomenar-se, disposa d’un cau -que fa funcions de local d’assaig i seu social- a la ciutat de Castelló. Les actuacions més destacables en són tres: la primera és al desembre per a commemorar les Normes de Castelló; la segona és la seua Trobada, celebrada el segon dissabte de Magdalena, i la tercera, l’Aplec dels Ports, on tanca temporada. La colla té un bon domini tècnic i una regularitat de gent als assajos que li permet consolidar-se en les figures de 5 alçades.

L’any 2015 apareix la Conlloga de la Plana, la qual agafaria, temps després, el nom de Muixeranga de la Plana, que és com es coneix actualment. La colla vesteix camisa i pantaló negres amb faixa roja. Assaja habitualment a Castelló, tot i que és freqüent vore-la assajar per pràcticament qualsevol vila de la Plana Alta i Baixa perquè, com el seu nom indica, té i mostra una clara vocació comarcal, un espai on ha sabut construir lligams que li permeten concentrar mig centenar de camises a les actuacions més rellevants. És una colla mitjana -quant a nombre- que executa figures de 4 alçades amb una certa facilitat.

 Muixeranga de la Plana. /  Tàfol Nicolau

La darrera muixeranga a incorporar-se és la que es troba més al nord i traspassa el territori valencià. Fundada per valencians en 2018, la Muixeranga de Barcelona creix dia rere dia a la ciutat comtal i treballa amb determinació en un entorn difícil. D’una banda, es presenta com una tradició de torres humanes forana en una ciutat amb 10 colles castelleres (comptant les universitàries) i una de falcons. D’altra banda, el col·lectiu idea estratègies per fer-se visible allà on és quasi impossible obtindre ressò mediàtic. No obstant això, la colla de colors blau cel, roig i negre ha servit d’imant de valencians residents a Barcelona i també incorpora cada vegada més població local. Els seus 45 integrants i molt de treball al darrere la consoliden com a muixeranga de 4 alçades en un temps rècord.

El boom muixeranguer s’ha estès al nord amb determinació. Cada volta les colles són més conegudes, ja que el públic aprecia l’espectacularitat de les construccions, l’emoció que transmet i l’ambient festiu que es genera al seu voltant. Els actes amb muixerangues es consoliden i els ajuntaments i altres entitats promotores en sol·liciten la participació en actes molt variats: festes majors, fires, 9 d’Octubre, presentacions, inauguracions... El temps dirà si vorem nàixer alguna muixeranga més per aquestes contrades. En tot cas, la presència d’aquesta màgica tradició sembla garantida per molt de temps.

Kassim Carceller, muixeranguer del nord

AGERMANA'T

Necessitem la teua ajuda per a fer econòmicament viable Diari La Veu. Si vols continuar informant-te en valencià, agermana't ara!

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next