Tot i que és cert que el bressol de la muixeranga ha esdevingut Algemesí pel que fa a l’antiguitat documentada, a la continuïtat a través dels segles, majestuositat en alçada i acceptació popular, no és menys cert que a les Comarques Centrals les muixerangues també han tingut un lloc destacat en la història. Entre d’altres, Oliva, l’Olleria, Gandia, Xàtiva, Pego o Tavernes de la Valldigna són exemples que ens han de convidar a investigar-los amb més profunditat. No obstant això, en aquesta entrega no ens detindrem en el fet d’analitzar la història de la muixeranga a les comarques del que coneguem també com Diània, sinó que farem un breu repàs d’aquelles colles que actualment conformen el panorama muixeranguer al sud de la província de València.
Per ordre cronològic, la fundació del Ball dels Locos de l’Olleria, a la comarca de la Vall d’Albaida, va suposar un punt d’inflexió en la recuperació de la tradició de bastir torres humanes al sud de la província. La documentació recuperada afirma que l’últim Ball dels Locos a l’Olleria fou a la Festa de la Magdalena del 1917 i tot apunta que la representació seguia les pautes del que coneixem com a Ball de Valencians. Però, no seria fins a les festes del 1996 quan es va decidir recuperar la tradició i es va constituir la colla tal com avui la coneixem. Va formar part de la fundació de la Federació Coordinadora de Muixerangues (FCM) com a colla tradicional i ha popularitzat en gran part de les colles arreu del país el conegut Alcoianet amb estructura 3-2-1. Actualment realitza figures de 3 i 4 alçades encara que anys enrere va aconseguir realitzar el que anomenen 3d5.
Sis anys després, al 2002, naixeria el que ara coneguem com a Muixeranga de la Safor sota el nom de Muixeranga la Construcció de la Safor. S’anomenà així per les referències que la documentació recuperada del 1875 feien al voltant de l’actuació del Bayle de la Mogiganga, formada pel gremi de la construcció, a les festes patronals. La colla, que acull gent vinguda de quasi tots els pobles de la comarca ha actuat arreu del territori valencià, al Principat, País Basc, Portugal i Itàlia, on alçaren al 2007 la seua primera figura de 5 alçades, amb estructura 3-3-2-1-1. Actualment compta al voltant de 130 membres i acostuma a realitzar, a les places del país i inclús a Catalunya, gran varietat de torres de 4 i 5 alçades del repertori muixeranguer, així com l’Alimara, figura de creació pròpia i de 5 alçades. Recentment han estrenat a plaça una nova figura de 4 alçades anomenada Auriba amb perspectiva d’elevar-la un pis més. Des de la creació de la FCM forma part com a colla de 5.
