VALÈNCIA. El Museu de Belles Arts de València obri les sales de la Fase V amb una exposició al voltant de la figura del pintor Joaquim Sorolla, qui va iniciar la pintura moderna a l’Estat i la va infondre entre els pintors del seu temps.
L’exposició L’inici de la pintura moderna a Espanya: Sorolla i el seu temps es compon de 125 quadres i 13 escultures que reflecteixen la formidable producció dels artistes valencians del segle XIX i XX.
La directora general de Cultura i Patrimoni, Carmen Amoraga; la directora del Museu de Belles Arts, Margarita Vila, i els comissaris Rafael Gil, catedràtic d’Història de l’Art de la Universitat de València, i David Gimilio, tècnic d’art del Museu de Belles Arts de València, van explicar aquest dilluns els detalls de la mostra amb què la pinacoteca ha inaugurat les noves sales.
El recorregut de l’exposició és cronològic i diacrònic perquè mostra els artistes que triomfaven quan Sorolla va començar a pintar, els seus mestres a l’Escola de Belles Arts de Sant Carles, els amics de l’artista, els seus deixebles directes i l’escola de seguidors del seu estil anomenats sorollistes i postsorollistes.
Una de les sales del primer pis del nou edifici està destinada a l’obra de Joaquim Sorolla, on s’exposaran els quadres que posseeix el museu de l’artista: Marina, Grupa valenciana, Clotilde contemplant la Venus de Milo, El savis dels meus fills, Platja de València i Lucrecia Arana, entre d’altres.
Una de les galeries del museu estarà dedicada als retrats de dona, que es van convertir per als pintors d’entre segles en un recurs molt utilitzat. Dones que encarnen tots els estrats socials de l’època: no només estan representades les dones de les famílies més distingides, sinó que també hi ha dones fortes i les denominades chulas y manolas, estereotips femenins que suposaven una manera de representar la nova feminitat. Com a exemple: La cançonetista Pepita Sevilla, de José Garnelo Alda; La chula, de Manuel Benedito; La chula, de María Sorolla, i Andalusa, de Francisco Domingo.
També es mostraran altres quadres com Amor de mare, de Muñoz Degraín; Retrat de Valentina Navarro, esposa del pintor, de Cecilio Plà; Comtessa de Trenor i Retrat del jove Federico Vañó, d’Ignacio Pinazo Camarlench, i Retrat de la senyora María Millán, de José Mongrell.
La mostra guarda una connexió amb la realitat actual amb els quadres de realisme social de pintors que aborden els abusos, la violència i la injustícia en obres com El sàtir, Després del xoc i L’amo, d’Antonio Fillol; Mare terra, d’Horacio Ferrer de Morgado, i Tasques de camp, de Ricardo Verde. ‘’
Més espai al museu
Amb la incorporació de les sales de la V fase ubicades a l’edifici que va dissenyar Pérez Castiel el segle XVII, el museu ha augmentat en més de 1.200 metres quadrats l’espai dedicat a la col·lecció permanent, sales temporals i didàctica.
La col·lecció permanent passa a tindre 3.550 metres quadrats i augmenta, per tant, un 30%. L’espai per a didàctica ocuparà 302 metres quadrats, un 56% més, i la superfície de sales temporals és de 851 metres quadrats, un 30% més.
A les sales d’exposicions temporals Joan de Joanes i Ribalta s’incorporen ara les sales 10 i 15 de la col·lecció permanent i a les sales de didàctiques s’afegeixen nous espais a l’edifici de la V Fase i a la botiga del museu que es té previst obrir en un futur.