A finals de la dècada del 1960 i a principis de la següent, la reivindicació per part del moviment feminista d’aquells treballs els materials i els processos dels quals es consideraven propis de les labors domèstiques de les dones, sobretot dels relacionats amb el fil i l’agulla en un sentit ampli -treballs que la cultura patriarcal havia deixat al marge-, va fer que algunes artistes -entre altres, Sheila Hicks als Estats Units i, després, Marta Palau a Mèxic- investigaren el tèxtil en totes les seues vessants i dugueren a terme obres amb aquestes tècniques. Unes propostes que no eren les úniques que provaven de trencar l’hegemonia del Pop Art, el minimalisme i l’abstracció postpictòrica. Altres, algunes vinculades al Process Art i, en general, a l’art conceptual, hi van introduir productes industrials d’escàs valor -feltre, estopa, làtex, filferro, cordes…- en un intent de parar més atenció en el procés creatiu que no pas en el resultat final, de vegades temporal.
