VALÈNCIA. Menys del 20% de la població valenciana d’entre 16 i 30 anys està emancipada. Concretament, el 18,6%. Així ho revelen les últimes dades de l’Observatori d’Emancipació Juvenil realitzat pel Consell de la Joventut d’Espanya (CJE), que s’han presentat aquest dijous al migdia a València juntament amb el Consell Valencià de la Joventut. Les xifres corresponen al segon semestre del 2018 i se situen lleugerament per davall de la mitjana estatal (segons la qual un 19% dels joves estan emancipats).
A més, emancipar-se no es tradueix a viure sol. La majoria dels joves –un 59,1%– que no viuen en la llar familiar només es poden permetre un lloguer compartit. “Les opcions de comprar una propietat o de llogar una vivenda en solitari estan quasi descartades”, explica la presidenta del Consell Valencià de la Joventut, Pilar Blasco.
L’altre 40,9% es reparteix entre el 16% de joves que tenen una vivenda en propietat amb hipoteca; el 12,9% que tenen una propietat pagada, i el 12% que tenen una vivenda cedida per algun familiar o persona propera. Tal com explica Manuel Ramos, president del CJE, aquesta darrera dada fa palés que l’entorn familiar actua sovint com a “element equilibrador de la pobresa”. El problema, però, és que en el futur no existirà aquesta possibilitat perquè les persones que actualment són joves no podran cedir als seus descendents cap propietat, ja que no en tindran.
Menor capacitat adquisitiva que a la resta de l’Estat
Segons les dades recollides, una persona jove valenciana hauria de destinar quasi el 80% del seu salari (un 79,3%) per a poder pagar un lloguer en solitari, sense tindre en compte els imposts, la llum, l’aigua i Internet. Així, només l’11,9% de la població jove pot comprar o llogar en solitari sense sobreendeutar-se.
Un dels principals problemes de la baixa taxa d’emancipació per part de la gent jove radica en els salaris. La mitjana al territori valencià se situa en 840,77 euros al mes, una xifra inferior a la mitjana estatal, que està al voltant dels 900 euros mensuals. Això suposa que la joventut valenciana tinga menor capacitat adquisitiva que la de la resta de l’Estat. Blasco mostra la seua preocupació: “El fet de tindre un salari precari i no poder eixir de la casa familiar suposa que el projecte de vida de les persones joves siga inestable”.
“Una vida en pausa: els joves no es poden plantejar un projecte de vida per motius econòmics”, descriu Ramos. Les dificultats per a accedir a la vivenda i els salaris precaris estan en els fonaments d’aquesta ‘vida en pausa’. El director general de Joventut, Jesús Martí, també present en la roda de premsa, reconeix que “no es pot escapar de la realitat”, en referència a les dades, i reitera que “poder tindre un projecte de vida exigeix tindre treball i casa”.
Una altra dada que palesa l’Observatori és que només 4 de cada 10 joves té treball al País Valencià. Si bé aquesta xifra és la dada més alta des de l’inici de la crisi el 2012, des del Consell Valencià de la Joventut lamenten que el 90,6% dels contractes signats per la gent jove són temporals. És a dir, 9 de cada 10 contractes són temporals. D’aquests, el 45% són de menys d’un any i el 41,2% no saben quan acabaran.
Preguntat pels mitjans de comunicació, Ramos confirma que el País Valencià està pitjor que la mitjana estatal en diversos aspectes: en emancipació, en el salari mitjà, en la taxa de temporalitat dels contractes i en el risc de pobresa de les persones joves amb treball.
Treballant però en el llindar de la pobresa
Les dades de l’Observatori confirmen que la població jove és el col·lectiu d’edat amb els índexs de pobresa i exclusió més elevats. En aquest sentit, un 38% de la població jove que treballa està en el llindar de la pobresa.
“La xifra ha disminuït des del 2017, quan se situava en el 45% de la població jove, però no és massa encoratjadora”, manifesta Blasco. A més, afegeix: “La precarietat que patim les persones joves pareix una malaltia que s’està cronificant”.
Ramos explica que la finalitat de l’estudi presentat a València aquest dijous és visibilitzar que “encara que es parle de recuperació econòmica”, aquesta “no s’ha traslladat a la població jove”. “La joventut sempre ha sigut un col·lectiu vulnerable i maltractat pel sistema”, continua, i afegeix: “Abans de la crisi es parlava del problema del ‘mileurisme’ i la falta d’oportunitats per a poder accedir a un habitatge en condicions, i hui seguim en aquesta situació, però encara més greu”. Com indica el president del CJE, “no es corresponen els guanys amb el preu de la vida”.
