El Partit Popular ha deixat enrere els seus anys de glòria al País Valencià. Políticament, la corrupció i el favoritisme polític esguita bona part dels càrrecs – l’últim, el president de les Corts valencianes, Juan Cotino– que han passat pel partit i de moment no hi ha brots verds que facen preveure una vertadera regeneració en la direcció del partit, en caiguda lliure tant en les enquestes com en els mateixos comicis. Econòmicament, els governs populars han deixat les arques públiques buides fins a tal punt que el govern de Fabra ha demanat millorar el model de finançament a Mariano Rajoy i aquest li ho ha denegat. La falta de liquiditat, l’endeutament i la impossibilitat de buscar ajuda a Madrid, podrien només deixar una sortida a Alberto Fabra: la convocatòria d’eleccions anticipades.
Almenys aquesta és una de les opcions que va plantejar-se a la reunió del Consell que, de forma discreta i extraordinària, va reunir-se aquest dissabte per perfilar accions de futur. La idea és de moment del tot informal i l’ha negada la portaveu del Consell, María José Català, tot i que extraoficialment s’ha publicat en diversos mitjans de comunicació i sembla que té el vistiplau dels tres presidents de les diputacions del Partit Popular.
Mentrestant, i perquè la seua gestió no acapare els focus mediàtics en exclusiva, el PP ha decidit continuar emprant una estratègia que funciona. La ‘dimonització’ del secessionisme, d’un possible tripartit (PSPV, Compromís, EU) i sobretot de l’anticatalanisme, que és el comodí del Partit Popular per frenar la patacada i tenir munició per disparar.
L’estratègia ja s’ha desplegat:
1- Al Parlament, Alberto Fabra ha erigit el Partit Popular com el “dic de contenció” davant l’expansió catalanista i separatista i davant també d’una oposició “procatalanista” (com els va anomenar Català). La coordinadora general del PP, Isabel Bonig, també ha demanat que els socialistes es subleven contra Ximo Puig, líder del PSPV perquè està fent “pactes ocults amb formacions radicals que donen suport a les tesis annexionista i independentista del nacionalisme català”.
2- Aquesta setmana la Generalitat valenciana també ha enviat una carta al govern català criticant que les previsions meteorològiques de la televisió pública també incloguen el País Valencià o que parlen de la unitat de la llengua. Segons María José Català, la carta ha estat escrita “en valencià” i els periodistes li han preguntat que ja que està escrita en una altra llengua que no és el català, si el govern de Mas la podrà entendre. “Segur que podran entendre-la”, ha dit la portaveu tallant ràpidament la pregunta amb l’excusa de no “obrir un debat filològic”.
3- I l’anticatalanisme també serà el full de ruta en els ajuntaments. El Partit Popular ha presentat a tots els consistoris una moció perquè aquests facen públic el seu “rebuig a les intromissions del nacionalisme català en matèria territorial, cultural, lingüística i patrimonial, que afecten directament les senyes d’identitat del poble valencià i el que disposa l’Estatut d’Autonomia”. La moció també demana que es tallen les subvencions a institucions que, segons ells, “es dediquen a tergiversar amb excés la nostra realitat històrica”.
Caldrà veure si el fantasma de l’anticatalanisme espanta o es queda només en fum.
