Rosa Solbes i Albert Sánchez-Pantoja, premis Vicent Ventura de 2013

Aquest reconeixement s’atorga a persones o col·lectius que s’hagen distingit per la seua trajectòria cívica, democràtica i de compromís amb la cultura i llengua valencianes

RedactaVeu / València

La comissió organitzadora i jurat del premi està formada per la Universitat de València, la Universitat Jaume I de Castelló, per persones que van mantindre una estreta relació amb Vicent Ventura, i per CCOO, STEPV, UGT, la Unió de Llauradors i Ramaders i la Unió de Periodistes Valencians.

Rosa Solbes, nascuda a Alacant, es va establir a València el 1974 per treballar com a redactora del setmanari econòmic 'València Fruits', que va compaginar amb la corresponsalia de 'La Verdad' i col·laboracions en 'Ya'. Va dirigir el setmanari progressista 'Dos i Dos'; posteriorment, ja a la dècada dels 80, fou cap de reportatges de 'Valencia Semanal', delegada de 'Interviu', ‘El Periódico de Catalunya’ i ‘Tiempo’. Els anys 1980, 1981 i 1982 va ser la responsable d’informació política, reportatges, suplements i local (successivament) de 'Diario de Valencia'. Des del 1983 al 1986, va treballar com a cap de programes de Radiocadena, i a continuació redactora-presentadora d’informatius a TVE. En ambdós mitjans, va dirigir i va presentar durant anys els primers programes amb temàtica feminista: 'Entre nosotras' i 'La otra mitad'. L’any 1989 fou la primera directora de Ràdio 9. Posteriorment va ocupar el càrrec de cap de premsa de la Conselleria de Cultura. Els últims anys ha estat redactora i editora d’informatius del centre territorial de TVE i columnista habitual de 'El País'.

Actualment, és vicepresidenta de Valencians pel Canvi, membre del Consell Assessor de la Unitat d’Igualtat de la Universitat de València i del Consell de Cultura de UGT del País Valencià. Acaba de ser elegida per les Corts membre del Consell d’Administració de RTVV.

Albert Sánchez-Pantoja va nàixer a Barcelona el 1939. El 1958, la seua família s’instal·là a Castelló de la Plana, la ciutat que faria definitivament seua. Sempre ha estat un activista polític i d’agitació cultural. Va fundar, el 1964, amb el seu amic Frederic Rivas i el suport de mossèn Joaquim Amorós, el Grup Castellonenc d’Estudis ('catalans', en la intimitat) (GCE). El mateix any va participar en la fundació de la revista mensual 'Al Vent, el portaveu del GCE,' que va arribar a fer un tiratge de 3.000 exemplars. Foren memorables alguns números monogràfics com ara els dedicats al Mercat Comú (amb un article de Vicent Ventura) i al concili Vaticà II. Albert va impulsar la Unió Democràtica del País Valencià en 1977. I en les eleccions municipals de 1979 milità en la plataforma assembleària Esquerra Independent de Castelló (EIC), de la qual fou candidat. EIC fou un constituent bàsic d’Esquerra Unida del País Valencià, la qual, pel seu compte, fou clau en la formació de la UPV, fins arribar al BLOC, i a Compromís.


 

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat