RedactaVeu / Europa Press / València.
Oltra ha explicat en roda de premsa, visiblement emocionada, que ha adoptat aquesta decisió després de “reflexionar” molt durant el mes que ha estat suspesa de la seua acta de diputada perquè, ha dit, vol “contribuir” a un canvi polític al País Valencià que “retorne la dignitat a les institucions”.
“Em presente perquè estime el meu país, vull els homes i dones d’aquest país i entenc la política com un exercici noble per a fer la gent feliç. Sinó no té sentit”, ha recalcat.
Així mateix, ha informat que ja ha comunicat la seua decisió a l’anterior candidat a la Generalitat i síndic de la coalició en les Corts, Enric Morera, amb qui, ha recalcat, manté “l’harmonia, confiança i som molt complementaris”. Malgrat tot, per “respecte” ha rebutjat confirmar si Morera també es presentarà al procés de primàries.
Oltra ha raonat que un polític ha de preguntar-se les raons que té per a seguir. “Jo aqueixa pregunta me l’he feta i sempre ha sigut una fonamental i és que em revolta la injustícia i crec en la política com una eina per aconseguir la felicitat de les persones”, ha assenyalat. Per açò, durant “la profunda meditació” que ha realitzat durant aquest mes s’ha decidit a presentar-se per liderar la candidatura de Compromís a la Generalitat.
A adoptar aquesta decisió, ha destacat, ha contribuït les 11.765 signatures arreplegades en dues setmanes en el seu suport per la sanció “injusta” imposada després de ser expulsada un mes del Parlament valencià després que el passat 8 de maig el president del mateix, Juan Cotino, l’expulsara del ple, fet que es va negar la diputada. “Són moltes les signatures de suport a la democràcia i a una altra manera d’entendre la política”, ha recalcat.
Sobre aquest tema, ha exposat que la seua voluntat és “recuperar la dignitat de les institucions, que tornen a ser eines útils per solucionar els problemes de la vida dels ciutadans enfront “d’aquells que només volen perpetuar-se en el poder”.
Així, ha recalcat que és el moment d’acabar amb “un Govern paralitzat i de ineptes” en el qual el País Valencià “apareix sempre en les notícies per la corrupció, ruïna econòmica i desesperança” per “recuperar l’orgull de ser valencians”. “Els valencians som un poble honrat i treballador i podem eixir d’aquesta”, ha garantit.
Per a açò, defensa també unes primàries obertes on siga la ciutadania “la protagonista” en l’elecció completa de les llistes municipals i autonòmiques d’aquesta formació “diversa i plural”.
Oltra ha assenyalat que no vol dir com ha de ser aquest procés per “no interferir” en els treballs de la comissió que està treballant sobre aquest tema encara que ha apostat com a trets generals en unes llistes “paritàries, amb un equilibri territorial i la pluralitat” de la coalició. Respecte a les converses amb Podem, ha assenyalat que vol ser “respectuosa” amb el seu procés de construcció, però que en el seu moment estan a la seua disposició.
Força i energia
Per tot açò, ha recalcat que “després d’un any molt dur” se sent amb “força i energia” per “impulsar un pla de xoc contra la pobresa, la desesperança que permeta els valencians guanyar-se dignament la vida” mitjançant un model econòmic sostenible.
Així mateix, treballarà per “una democràcia decent exercida des de l’honestedat, honradesa i decència” i per un marc jurídic que “ens protegisca de la corrupció” del que “el primer beneficiat” ha sigut Alberto Fabra, ja que va accedir a la presidència després de la dimissió de Francisco Camps per la seua implicació en la causa dels vestits.
Oltra ha assenyalat que volen portar a la Generalitat l’experiència adquirida durant els governs municipals respectant la pluralitat de les altres opcions.
Oltra ha fet pública aquesta decisió en la roda de premsa convocada just quan finalitzava la seua suspensió temporal, imposada fa un mes pel president de les Corts, Juan Cotino.
Durant aquest temps, Oltra no ha pogut assistir als plens ni a les comissions, ni presentar iniciatives parlamentàries. No obstant açò, la política no s’ha quedat de braços creuats i ha recaptat suports de la societat civil i fins i tot d’altres partits polítics.
