També s’ha denunciat l’escàs numero de zones de bany d’interior autoritzades, que han de complir uns requisits de qualitat de les aigües i d’accessibilitat per a les persones. Al País Valencià sols comptem amb 3 zones de bany en els rius, una per cada demarcació territorial, mentre Castella la Manxa té 35 zones autoritzades.
S’ha denunciat en la lectura del manifest la recent aprovació del Pla del Xúquer, que manté la sobreexplotació dels aqüífers de la Manxa Oriental i del Vinalopó; assigna uns cabals mínims tan escassos que no asseguren la supervivència dels nostres rius ni garanteix cabals suficients per regenerar l’Albufera; els estalvis de la Ribera els deriva cap al Vinalopó en lloc de dedicar-los a compensar la pèrdua d’aportacions al Xúquer i l’Albufera i als riberencs els nega també una concessió directa d’aigua superficial per abastir les poblacions que tenen els pous contaminats de nitrats i plaguicides, obligant a pagar als regants per usar part de la seua assignació.
Un Pla, aprovat divendres en el Consell de Ministres, que no compleix la Directiva Europea de l’Aigua i que Xúquer Viu denunciarà a Brussel·les. Que obri la possibilitat de fer un altre transvasament al Vinalopó des de Tous, des de Cortes o des d’Alarcon malgrat haver malbarat ja milions d’euros en l’actual transvasament des de l’Assut de la Marquesa. Tot això sense comptar que en les properes dècades patirem més calor i escassejaran les plogudes. Un Pla que menysprea la Natura i la Ribera.
Però no tot són males notícies, finalitza el manifest, Xúquer Viu amb el suport de moltes persones i organitzacions de la Ribera i de tot el País Valencià, està aconseguint que la lluita per una Nova Cultura de l’Aigua, per la recuperació dels nostres rius, de l’Albufera, dels nostres paisatges d’aigua no s’oblide.
Si fa 11 anys Xúquer Viu no haguera nascut, segurament Antella, hui en dia, no presentaria aquest magnífic aspecte. En el seu lloc tindríem, ací o a Cortes de Pallars, una monstruós transvasament que haguera arruïnat les perspectives de recuperació del nostre riu.
L’última ocurrència, el transvasament des d’Alarcón, d’un mínim de 12 hm³ anuals cap Alacant, ja compta amb l’oposició, no sols de Xúquer Viu, sinó dels regants del Xúquer o els de la Manxa. Però no podem baixar la guàrdia, perquè interessos molt poderosos i amb molts recursos econòmics no cessen en el seu objectiu d’emportar-se la millor aigua del Xúquer per al negoci i l’especulació.
