És un clàssic, un imprescindible per al benvolgut ecosistema festivaler, i només té 19 anys. És l’Acampada Jove. Primer d’Arbúcies, després de l’altra cara del Montseny, Sant Celoni, i des del 2009, de la ducal Montblanc. A part del lloc de celebració, en aquestes gairebé dues dècades de vivència també ha canviat la seva dimensió i importància.
El festival ha crescut. Uns primers passos modestos, ben calculats i amb voluntat d’assentar les senyes d’identitat. Un cartell inicial de només tres noms –Al Tall, Brams i Ja t’ho Diré– potents i que agermanaven tres dels territoris dels Països Catalans. En l’actualitat, el festival suma unes 20 propostes provinents d’arreu del territori nacional, i un cartell, principalment festiu i reivindicatiu, que reuneix consagrats i novells: Txarango, Els Amics de les Arts, Els Pets, La Gossa Sorda, La Raíz, Pirat’s Sound Sistema, Oques Grasses, Aspencat, Itaca Band, Pepet i Marieta, Green Valley, Ebri Knight, Germà Negre, Bonobos, Cybee, Projecte Mut, Obeses i Kaoba, a més de PD’s, els italians Talco i el basc Juantxo Skalari, i Brams estableix un pont entre la primera i aquesta present edició, que se celebra del 17 al 19 de juliol.
L’Acampada Jove no sols ha estat música, també ha estat espai de diàleg polític, social i nacional. Entre 1996 i el 2014, el país ha canviat moltíssim. Veient la situació dels Països Catalans ara, qui ens hauria dit fa 20 anys quan l’independentisme era considerat residual i pueril a Catalunya, que avui en dia seria un moviment majoritari, transversal i a l’epicentre del debat polític? O al País Valencià, on Zaplana començava a teixir la seva il·lusió megalòmana en la qual ha viscut enganyada i enganxada bona part dels valencians, vivim ara un procés desvetllament progressiu d’aquesta irrealitat que hauria d’acabar amb el PP descavalcat del poder? I les Illes Balears, que ha passat del mandat d’un regionalisme suau com el del recentment condemnat Jaume Matas al maldestre Juan Ramón Bauzá, que amb el seu gonellisme i manca de mà esquerra ha fet despertar tota una societat i mobilitzar-la per a defensar-se davant els seus atacs contra tot allò que li sone català?
Fa 20 anys es parlava d’independència, però ara es fa amb una data a l’horitzó, el 9 de novembre i un país entossudit per aconseguir-ho.
