Així consta en la resolució de l’Alt Tribunal, en la qual estima parcialment el recurs interposat per l’empresa enfront de la sentència dictada pel Tribunal Superior de Justícia valencià, que l’anul·la parcialment, i estima també parcialment les demandes de la Federació de Serveis Públics UGT, Confederació Sindical de CCOO PV i el Col·lectiu Personal Administratiu i Tècnic (CPAT), en el sentit de declarar l’ERO, que va afectar 278 treballadors, no ajustat a dret.
Respecte a aquest últim punt, el TS exposa que del relat de fets provats de la sentència d’instància es desprèn que, invocades per la part empresarial causes organitzatives, i amb independència del major o menor encert en la concreció de les comandes que podien permetre el manteniment de determinats llocs de treball, l’empresa va procedir a incorporar nous treballadors a la plantilla durant l’any 2012, “la qual cosa difícilment permet justificar la necessitat d’amortitzar llocs de treball”.
En aquesta línia, assenyala que encara que “no és dubtós” acceptar que la reducció de les comandes de gestió servira de substrat a una reorganització dels recursos humans de l’empresa, “la veritat és que, a falta de majors precisions que permeteren analitzar l’excepcionalitat de les mateixes, les noves contractacions resulten contradictòries amb l’acomiadament i fa incoherent l’al·legada necessitat d’extinció de contractes de treball que, per l’amplitud amb la qual es proposa per l’empresa, abasta de manera genèrica i transversal la plantilla”.
Per açò, entén que la qualificació de l’acomiadament va haver de ser la de no ajustat a dret, “precisament per falta d’adequada justificació de la concurrència de causa vàlida”, però no considera que l’ERO, aprovat el 21 de desembre de 2012, haja de declarar-se nul, tal com sí va dictaminar el tribunal valencià.
