Catalá i la papereta de negar la unitat de la llengua

La portaveu del Consell, Maria José Catalá, tingué seriosos problemes en defensar que valencià i català són llengües diferents
22 juliol 2014 01:00h

Sergi Tarín / València

 L’episodi començà amb una pregunta (volem pensar que del tot innocent) d’una becària d’ABC sobre els ‘atacs als senyals d’identitat’. La resposta, ben solemne, finalitzà amb la lectura d’una carta del Consell remesa al Govern català per demanar respecte al poble valencià, la seua llengua i identitat. La missiva -d’influència anticopernicana- fou qüestionada pels periodistes Xavier Borràs  (Nació Catalana) i Salvador Almenar (Ara). I especialment per Ignasi Muñoz (Catalunya Ràdio), qui obligà la consellera a fregar el ridícul. “En quina llengua han enviat la carta?”. Català  titubejà: “Crec que és una evidència que l’hem remés en valencià...”. “¿I com tenen garanties que la puguen entendre, si és una altra llengua?”. “Estic convençuda que la podran entendre”. I el cara cara s’allargà uns minuts més de suors de la consellera.

Carregant el vídeo...

Després d’aquella carta, diumenge 6 de juliol arribà una moció promoguda per la flamant secretària general del PP valencià, Isabel Bonig, per condemnar “l’atac a la identitat valenciana des de les institucions catalanes”. Una moció que devia presentar-se en tots els ajuntaments del País Valencià i de la qual no hi ha notícies. De fet, l’ofensiva anticatalanista ensopegà amb la breu algarada de la patronal valenciana per les desatencions del Govern central. Durant aquelles reunions, els empresaris també demanaren al l’Executiu de Fabra no jugar amb les coses del menjar. “Catalunya és el nostre principal proveïdor i client i nosaltres el seu segon o tercer proveïdor”, hi advertí Vicente González, president de la Confederació Empresarial Valenciana (CEV). Ja se sap: la pela és la pela.   

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next