És cert que el més difícil d’aconseguir en el dia a dia és la coherència, i que habitualment tenim un marge de tolerància cap a incoherències pròpies i alienes perquè som conscients de l’alt grau de dificultat que comporta la línia recta contínua. També és veritat que la vida està esguitada de paradoxes però ni l’un ni l’altra justifiquen els camins que està recorrent bona part de l’activitat política actual.
Només per posar dos exemples de com les paradoxes se succeeixen a ritme trepidant: en els majors moments d’esgotament econòmic de la ciutadania, vam continuar regalant milions d’euros a les entitats financeres i davant les contínues demandes de transparència i regeneració democràtica, el que obtenim és espectacle i jocs malabars de conceptes que segons qui els diu signifiquen A o B indistintament.
‘L’esceneta’ del “repetisca amb mi” amb què ens van obsequiar Esperanza Aguirre i Pablo Iglesias davant les càmeres de la Sexta, és digna de temps millors, d’èpoques en les quals la major part de la ciutadania no estava patint per la pura supervivència ni enginyant-se-les per a donar de menjar als seus fills i filles i poder pagar els llibres de text i la hipoteca o el lloguer o els indesxifrables i ruïnosos rebuts de la llum.
Mentre ells i elles es diverteixen i van captant vots a colp d’enginy i retòrica, al mateix temps que les cadenes privades fan caixa amb l’espectacle, l’edifici s’esfonsa.
Amb tant de professor dedicat últimament a açò de la política-espectacle dóna fins a por intentar una definició de la mateixa política però potser, en un intent de cercar els mínims que garantisquen consens, podríem parlar d’una activitat que combina els principis i valors amb la gestió del bé comú.
No obstant açò, solament veiem càmeres i platons on haurien d’estar els principis; corrupció, impunitat i portes giratòries on hauria d’haver-hi gestió i un enorme forat negre en el lloc destinat al bé comú.
Seria molt demanar una setmaneta de silenci i bona gestió, de polítics tancats en els seus despatxos treballant i allunyats de càmeres i micròfons? Potser així algú poguera oferir solucions als problemes, i estic segura que escoltaríem amb atenció.
Aquesta informació ha sigut publicada en La Marea. Traducció: La Veu del País Valencià.
