“Vicent i jo estàvem a Vivers, gravant uns plans, unes explicacions… I de sobte, pam!, ha aparegut la qui fou, és i serà la dona dels meus somnis. Laura, en els meus records tenies una 110, però retrobar-te ha sigut la cosa més meravellosa del món, tot i la 90”.
“Allà em trobava jo, sentint-me una criatura (de pit) una altra vegada quan la responsabilitat de tindre una família m’ha atracat de colp. M’he sentit un heroi d’eixes telenovel•les que jure mai veig: Lluny de la seua llar, ha deixat enrere éssers que l’estimen i el necessiten però ell… no ho sabia!”.
En aquests termes explica Archibald McKey les seues vivències als Jardins de Vivers, escenari protagonista del tercer capítol del seu documental pel País Valencià on es retrobarà amb l’amor.
De fet, en acabar la jornada escriurà al seu diari: “Love is in Viveros, everywhere you look around… Hui m’he transformat en un xiquet per a després convertir-me en un home, per a després fer-ho en delinqüent, i acabar sent innocent”.
I continua: “Sí, així és la meua vida, què hem de fer? Si una boca et diu “et pose una altra cervesa” mentre uns ulls et criden “fes-me teua sota aquesta contaminació lumínica”, qui sóc jo per oposar-me als designis de Cupid?… I què bonics han quedat els calabossos de la ciutat de la Justícia…”
Els Jardins de Vivers i les estàtues
Archibald descobrirà en aquest capítol de la sèrie produïda per Nakamura Films als Jardins de Vivers que s’han fet parterres, que s’ha senyalitzat el perímetre amb una tanca de ferro forjat i “tot per convertir el parc en un espai on la gent puga gaudir de la natura”.
Però el que més li sorprendrà de la seua visita a Vivers “és la col•locació de gran quantitat d’estàtues commemoratives, que he visitat des de la meua faceta com a historiador de l’art”…
Els Jardins de Vivers o del Real es troben entre el Museu Sant Piu V i l’inici de l’avinguda Blasco Ibáñez. Actualment són un parc públic, però antigament eren els jardins que envoltaven el palau d’esplai dels Reis taifes de València durant l’època musulmana de la ciutat.
L’edifici del palau desaparegué a causa de la guerra al 1810 però he descobert que l’interès per part de la ciutat per millorar i cuidar els jardins només ha crescut des d’aleshores.
A Vivers trobem estàtues que representen quatre deesses de la mitologia clàssica: Apol•lo, Venus, Diana i Cronos”, totes elles esculpides per Jacobo Ponazanelli.
